L’últim vestigi d’infantesa

L’últim vestigi d’infantesa Octubre 7, 2007

Posted by Xavi in Reflexions.
trackback

Filosofem. Després de més de 25 anys, ha arribat el moment de cedir-vendre el meu abonament al Camp Nou. Era, potser, l’últim vestigi de la meva anterior vida, aquella on no hi havia preocupacions, on tot tenia solució a la falda de la mama. L’últim reducte de records infantils.

Avui m’he sentit adult. M’he sentit responsable, alhora que veia com la vela d’aquell vaixell carregat d’innocència es perdia en la infinita línia. S’han acabat les excursions a Barcelona el diumenge a la tarda, en cotxe per l’autovia de Castelldefels; s’han acabat les emocions d’alegria i nerviosisme de quan entrava al Camp i veia l’esclat de l’herba verda entre murs de formigó; s’ha acabat per sempre, la meva infantesa.

Ara és el torn de l’Anna. Espero poder oferir-li el mateix món d’il·lusió i fantasia que jo he tingut. Espero que ella somii, com jo ho he fet, poder vestir i defensar els colors blau i grana arreu. Espero poder veure un i altre cop l’expressió emocionada en la seva carona com jo l’he tingut tants i tants cops.