Carpe Diem

Avui m’he permès un petit luxe. Com feia molt i molt de temps que no feia. Aquest migdia, mentre caminava cap a la botiga, he passejat. Sí, heu llegit bé: he passejat.

Com per art d’encanteri, avui el temps s’ha transformat en petites bombolles de sabó, etèries boles fràgils que suraven en l’aire. I els minuts que ha durat el trajecte, s’han convertit en temps de calma. Per primera vagada en molt de temps he pogut entretenir-me a mirar les cares de la gent amb que em creuava, he pogut escoltar petits fragments de converses intranscendents, he pogut mirar enlaire i sentir l’olor de Vilanova a la meva pell. Aquest migdia, duia petjades de felicitat a la sola de les sabates, i he vist volar un ocell.

Aquest moment m’ha fet feliç. BN

Com tu em vas fer feliç un dia

Això de bloguejar és una síndrome contagiosa. I cada cop anem afegint més blocaires a la xarxa virtual. Aquest cop, qui s’ha animat ha estat la mateixa Rosetinha que ja ha penjat el seu bloc a wordpress. Qui serà el pròxim o pròxima?

El bloc d’Eruma clicant aquí. 

Ara si. Ja puc parlar del meu gran amic Òscar. Celebro que tinguis un bloc, Òscar, però ho celebraria encara més si hi pogués fer algun comentari de tant en tant… De tota manera, al meu blocroll hi he posat un enllaç permanent perquè qui vulgui el pugi visitar des d’aquí.

Per cert, no coneixia la teva passió pels cítrics. Veig però, que patim patam, no ets l’únic! Tot i que a mi em van més els bunyols. BN. Això també ho celebro i espero que tinguis molta, moltíssima felicitat! (more…)

Se m’acumula la feina. Com heu pogut comprovar, no he perdut ni una sola molècula d’energia per parlar d’aquesta pantomima d’eleccions que avui alguns celebren i altres pateixen. Penso que no valia la pena, tot i que tinc moltes coses a dir-hi. El que sí faré serà fer pública la meva opció de vot: he agafat una butlleta del Partit Republicà Català  i a darrere hi he escrit: (more…)