Annades
Aquesta és l’Anna. Com veieu, de gràcia no n’hi falta. I ara que comença a parlar, encara menys. Així que aquest serà un espai on recolliré les seves sortides genials, les situacions compromeses, les malifetes més impensables….
Coses com el que em va dir només llevar-se el dia del seu sant, que també era el de la seva àvia: - Avui és santa iaia!!! .
O fa molt poc, un migdia que no volia dormir la migdiada i no parava d’aixecar-se del llit amb qualsevol excusa. Quan vaig anar a preguntar-li perquè s’aixecava tant em diu, posant-se el braç al front com mirant-se la temperatura, tota melodramàtica: “-he begut aigua, perquè em trobo fatal”.
No és una joia?
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif)
Fins que surtin les lletres!!!
Avui a la tarda hem anat al Teatre Musical de Barcelona a veure el musical de la Bella i la Bèstia, que per cert, ens ha agradat molt. I a la mitja part, quan s’han encès els llums i la gent s’ha començat a aixecar per anar al descans, va l’Anna i diu:
- Jo no marxo fins que surtin les lletres!!!
dia de la Nena.
Estàvem davant d’un aparador pompós, ple de bijuteria de tots colors i formes, fascinats per la brillantor d’aquells objectes presumptuosos, quan la Eva fa un comentari en veu alta perquè el sentissim l’Anna i jo:
- Aneu prenent nota pel dia de la mare, eh!
I salta l’Anna, i, com qui s’adona d’alguna cosa que ha passat desapercebuda diu:
- I no hi ha dia de la nena?
Fixeu-vos que no va dir dia dels fills, no. Dia de la nena! o sigui, ella.
la Natura.
Avui, a l’hora de dinar parlàvem de la natura i va l’Anna i em pregunta.
- Papa, la Natura… com és? bufa o no bufa?
No sé què es devia imaginar que és la Natura, però segur que els fullets i les fades hi tenen alguna cosa a veure.
Papa, jo et vull fer una pregunta…
L’altre dia, mentre sopàvem, l’Eva i jo parlàvem de coses sense importància, i de sobte l’Anna em diu:
- Papa, jo et vull fer una pregunta… Com és que ho saps tot?
I jo em vaig quedar a quadres.
Un Món Ideal.
El món ideal de la meva filla és, literalment:
- Que l’Adrian Palacios s’enamori de mi i que em deixin “suelta”.
D’aquí a tres mesos farà 4 anys.
El primer amor
Avui al migdia, quan anàvem cap a l’escola després de dinar l’Anna m’ha dit mentre entràvem a l’ascensor.
-Papa, és millor que m’enamori d’un de la classe dels Conills, no? -ella va a la classe dels Conills.
-Sí, sí és clar, millor si és de la classe dels conills. - podria ser pitjor, podria ser de la classe dels Ànecs, o encara pitjor, podria ser d’algú que ha conegut al parc infantil. Almenys els de la classe dels conills els tinc controlats…
-Doncs em sembla que ja sé de qui m’estic enamorant….
-De qui, filla meva?
-Doncs em sembla que de l’Àlvaro, que sempre fa tonteries i em fa riure molt!
El mal menor és que el xaval es diu Àlvaro de nom i no de cognom!
Pets
Aquest migdia, mentre dinàvem l’Anna i jo, parlàvem del menjar, de que va a la panxa i després a la sang i la sang el porta per tot el cos i que el que no serveix ho caguem… I va i em pregunta:
- I els pets? Perquè serveixen els pets?
Vosaltres què haguéssiu respost?
“Muchos elefantes se balanceaban…”
Heu vist l’anunci de Vodafone amb la cançó dels elefants que es gronxaven en una teranyina? Doncs l’Anna ja se la sap, i quan ha vist la platja plena de gent caminant, ha pensat:
“N’hi ha més de cinc?, doncs…:
-Muchos elefantes se balanceaban sooobre la tela de una araaaaaañaaa!”
Òstres!! com he rigut amb les Annades!!
Tens una nena que és un sol!
Sus
Blancaneu
Aquest matí hem vist amb l’Anna la peli de la Blancaneu i els set nans. Al vespre, mentre sopàvem, deiem que un dia podríem jugar a la Blancaneu.
Jo faré de nan!- dic jo.
No, home, que tu ets molt guapo i has de fer de príncep, papa!- diu l’Anna.
La meva princesa.
el meu país és tant petit….
L’altre dia, l’Anna des del sofà de casa mirava per la balconera amb els prismàtics. La seva mare, entra al menjador i li pregunta: – Anna, què fas?. I ella li respón:
-Estic mirant el meu país.
Piles!
Aquesta nit, quan hem arribat l’Eva i jo a casa, l’Anna ja estava sopant. Ma mare l’ajudava assegudes totes dues a la taula. Jo he començat a fer el nostre sopar, i amb aquestes ma mare em pregunta:
- Què nen? No t’expliques res?
I la resposta de l’Anna:
- No iaia, no veus que està ben callat! Potser no té piles!!!
Vilanovina, vilanovina!
Dissabte al vespre vèiem el partit del Barça contra el València. L’Anna, com sempre, saltava i jugava a sobre meu. Així que li surt un mitjó i em demana que li posi. Jo fent veure que m’interessa més el partit que no pas el mitjó, li poso a la mà. I va i em diu:
-Papa, aquí no va!. Fas catúfuls!!!.
Granotes.
No heu fet mai la broma de fer-vos un rot o un pet i dir que heu trepitjat una granota? Jo si. Ahir a la nit, quan vam acabar de sopar, mentre recollíem els plats, vaig cap a la cuina i em tiro un pet: -prrrrrrrtttttttt! Ui, em sembla que he trepitjat una granota.- I acte seguit em ve un altre pet i també me’l tiro.
I amb aquestes, que arriben a la cuina l’Anna i la seva mare i l’Anna li diu:
- Mama, ves amb cuidado que aquí hi ha granotes, i si les trepitges et surtirà un pet!
l’arreglador.
L’altre dia, estàvem a casa l’Anna i jo, era al matí i havíem acabat d’esmorzar quan ella estava jugant al menjador. Jo recollia una mica les coses de l’esmorzar i de cop ve cap a mi i em diu:
- Papa no puc agafar l’arreglador, m’ajudes?
I jo com a bon pare, m’acoto sota la tauleta del menjador i que em trobo: UN TORNAVÍS. El mateix que faig servir per arreglar les seves joguines!
És un encant!
“La classe dels Taurons”
Avui, durant l’hora de la migdiada l’Anna no volia dormir i no parava de fer soroll i jugar a la seva habitació. Per tranquil·litzar-la, l’Eva ha anat a estirar-se una estona amb ella. Llavors es posen a xerrar i tot d’una l’Anna li diu?
-Mama, jo a la guarde vaig a la classe dels Taurons. I, tu, a quina classe vas a l’Ajuntament?
És clar, l’Eva li ha hagut de dir: – Jo vaig a la classe de la Brigada!.
“lògica aplastant”
Aquesta tarda discutíem sobre què ens venia més de gust menjar demà. Com cada dissabte, dinem a casa de ma mare i és ella qui fa el menjar. Demà toquen macarrons i la discussió era entre si els feia amb beixamel o amb bacallà i allioli. Com que estàvem empatats li hem preguntat a l’Anna què li venia més de gust amb beixamel o amb bacallà. Sabeu què ha contestat?
- Macarrons amb beixamel i bacallà!
Ja comencem!!! A més, és ben cert que totes són iguals….
Avui, quan estàvem a punt de tancar la botiga, arriba l’Anna de jugar a la Plaça de la Vila i tota escopetejada arriba fins al mostrador i diu:
-Papa, he trobat un novio!
I sa mare, instintivament: – i té diners?
I la nena: -Papa, he trobat un novio, però no té diners……