Annades
Aquesta és l’Anna. Com veieu, de gràcia no n’hi falta. I ara que comença a parlar, encara menys. Així que aquest serà un espai on recolliré les seves sortides genials, les situacions compromeses, les malifetes més impensables….
Coses com el que em va dir només llevar-se el dia del seu sant, que també era el de la seva àvia: - Avui és santa iaia!!! .
O fa molt poc, un migdia que no volia dormir la migdiada i no parava d’aixecar-se del llit amb qualsevol excusa. Quan vaig anar a preguntar-li perquè s’aixecava tant em diu, posant-se el braç al front com mirant-se la temperatura, tota melodramàtica: “-he begut aigua, perquè em trobo fatal”.
No és una joia?
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif)
Ja comencem!!! A més, és ben cert que totes són iguals….
Avui, quan estàvem a punt de tancar la botiga, arriba l’Anna de jugar a la Plaça de la Vila i tota escopetejada arriba fins al mostrador i diu:
-Papa, he trobat un novio!
I sa mare, instintivament: - i té diners?
I la nena: -Papa, he trobat un novio, però no té diners……
“lògica aplastant”
Aquesta tarda discutíem sobre què ens venia més de gust menjar demà. Com cada dissabte, dinem a casa de ma mare i és ella qui fa el menjar. Demà toquen macarrons i la discussió era entre si els feia amb beixamel o amb bacallà i allioli. Com que estàvem empatats li hem preguntat a l’Anna què li venia més de gust amb beixamel o amb bacallà. Sabeu què ha contestat?
- Macarrons amb beixamel i bacallà!
“La classe dels Taurons”
Avui, durant l’hora de la migdiada l’Anna no volia dormir i no parava de fer soroll i jugar a la seva habitació. Per tranquil·litzar-la, l’Eva ha anat a estirar-se una estona amb ella. Llavors es posen a xerrar i tot d’una l’Anna li diu?
-Mama, jo a la guarde vaig a la classe dels Taurons. I, tu, a quina classe vas a l’Ajuntament?
És clar, l’Eva li ha hagut de dir: - Jo vaig a la classe de la Brigada!.
l’arreglador.
L’altre dia, estàvem a casa l’Anna i jo, era al matí i havíem acabat d’esmorzar quan ella estava jugant al menjador. Jo recollia una mica les coses de l’esmorzar i de cop ve cap a mi i em diu:
- Papa no puc agafar l’arreglador, m’ajudes?
I jo com a bon pare, m’acoto sota la tauleta del menjador i que em trobo: UN TORNAVÍS. El mateix que faig servir per arreglar les seves joguines!
És un encant!
Granotes.
No heu fet mai la broma de fer-vos un rot o un pet i dir que heu trepitjat una granota? Jo si. Ahir a la nit, quan vam acabar de sopar, mentre recollíem els plats, vaig cap a la cuina i em tiro un pet: -prrrrrrrtttttttt! Ui, em sembla que he trepitjat una granota.- I acte seguit em ve un altre pet i també me’l tiro.
I amb aquestes, que arriben a la cuina l’Anna i la seva mare i l’Anna li diu:
- Mama, ves amb cuidado que aquí hi ha granotes, i si les trepitges et surtirà un pet!
Vilanovina, vilanovina!
Dissabte al vespre vèiem el partit del Barça contra el València. L’Anna, com sempre, saltava i jugava a sobre meu. Així que li surt un mitjó i em demana que li posi. Jo fent veure que m’interessa més el partit que no pas el mitjó, li poso a la mà. I va i em diu:
-Papa, aquí no va!. Fas catúfuls!!!.
Piles!
Aquesta nit, quan hem arribat l’Eva i jo a casa, l’Anna ja estava sopant. Ma mare l’ajudava assegudes totes dues a la taula. Jo he començat a fer el nostre sopar, i amb aquestes ma mare em pregunta:
- Què nen? No t’expliques res?
I la resposta de l’Anna:
- No iaia, no veus que està ben callat! Potser no té piles!!!
el meu país és tant petit….
L’altre dia, l’Anna des del sofà de casa mirava per la balconera amb els prismàtics. La seva mare, entra al menjador i li pregunta: - Anna, què fas?. I ella li respón:
-Estic mirant el meu país.