Avui a la tarda hem anat al Teatre Musical de Barcelona a veure el musical de la Bella i la Bèstia, que per cert, ens ha agradat molt. I a la mitja part, quan s’han encès els llums i la gent s’ha començat a aixecar per anar al descans, va l’Anna i diu:

- Jo no marxo fins que surtin les lletres!!!

Estàvem davant d’un aparador pompós, ple de bijuteria de tots colors i formes, fascinats per la brillantor d’aquells objectes presumptuosos, quan la Eva fa un comentari en veu alta perquè el sentissim l’Anna i jo:

- Aneu prenent nota pel dia de la mare, eh!

I salta l’Anna, i, com qui s’adona d’alguna cosa que ha passat desapercebuda diu:

- I no hi ha dia de la nena?

Fixeu-vos que no va dir dia dels fills, no. Dia de la nena! o sigui, ella.

Avui, a l’hora de dinar parlàvem de la natura i va l’Anna i em pregunta.

- Papa, la Natura… com és? bufa o no bufa?

No sé què es devia imaginar que és la Natura, però segur que els fullets i les fades hi tenen alguna cosa a veure.

L’altre dia, mentre sopàvem, l’Eva i jo parlàvem de coses sense importància, i de sobte l’Anna em diu:

- Papa, jo et vull fer una pregunta… Com és que ho saps tot?

I jo em vaig quedar a quadres.

El món ideal de la meva filla és, literalment:

- Que l’Adrian Palacios s’enamori de mi i que em deixin “suelta”.

D’aquí a tres mesos farà 4 anys.

Avui al migdia, quan anàvem cap a l’escola després de dinar l’Anna m’ha dit mentre entràvem a l’ascensor.

-Papa, és millor que m’enamori d’un de la classe dels Conills, no? -ella va a la classe dels Conills.
-Sí, sí és clar, millor si és de la classe dels conills. - podria ser pitjor, podria ser de la classe dels Ànecs, o encara pitjor, podria ser d’algú que ha conegut al parc infantil. Almenys els de la classe dels conills els tinc controlats…
-Doncs em sembla que ja sé de qui m’estic enamorant….
-De qui, filla meva?
-Doncs em sembla que de l’Àlvaro, que sempre fa tonteries i em fa riure molt!

El mal menor és que el xaval es diu Àlvaro de nom i no de cognom!

Aquest migdia, mentre dinàvem l’Anna i jo, parlàvem del menjar, de que va a la panxa i després a la sang i la sang el porta per tot el cos i que el que no serveix ho caguem… I va i em pregunta:

- I els pets? Perquè serveixen els pets?

Vosaltres què haguéssiu respost?

Heu vist l’anunci de Vodafone amb la cançó dels elefants que es gronxaven en una teranyina? Doncs l’Anna ja se la sap, i quan ha vist la platja plena de gent caminant, ha pensat:

“N’hi ha més de cinc?, doncs…:

-Muchos elefantes se balanceaban sooobre la tela de una araaaaaañaaa!”

Tens una nena que és un sol!

Sus

Aquest matí hem vist amb l’Anna la peli de la Blancaneu i els set nans. Al vespre, mentre sopàvem, deiem que un dia podríem jugar a la Blancaneu.

Jo faré de nan!- dic jo.

No, home, que tu ets molt guapo i has de fer de príncep, papa!- diu l’Anna.

La meva princesa.