Carpe Diem

Avís: Qualsevol coincidència amb la realitat no és una pura coincidència.

En Palomero és un home que pateix de neurosis. - Veràs, es que yo no me encuentro bien…, la sangre no me riega el cerebro! - em va dir el primer cop que vaig poder parlar amb ell.

Fins aquell dia, no era més que un personatge curiós més, un de tants dels que cada dia passen per l’Aula.

(more…)

A la meva estimada.

Ahir a “La nit al dia” de TV3 compareixien els actors que ara fa sis mesos van signar el Pacte Nacional d’Habitatge, pel qual es comprometien a fer un total de 160.000 habitatges de preu protegit. El programa començava amb un recull d’intervencions que els mateixos protagonistes van fer ara fa sis mesos en el mateix espai televisiu. (more…)

Quan no saps què estàs buscant, quan creus que ja no hi pot haver res més, quan no veus més enllà del que tens davant, sempre, en l’últim moment APAREIX del no-res quelcom que ens fa obrir els ulls, que ens recorda algunes paraules que hem escrit, una frase que hem llegit o un moment que hem viscut.  Què seria sinó dels set nans de conte de la Blancaneu?

Avui he arribat aviat a la feina. Havia de posar benzina al cotxe i he calculat que trigaria més del que he trigat. Em quedava un quart d’hora. -Prendré un cafè.- he pensat.

Granja La Tassa, dos quarts i mig de quatre de la tarda. Una dona gran darrere la barra. A l’altra banda del mostrador un noi negre (si dius “noi” no sembla tan negre) venedor de CD pirates vestit a la última moda amb roba de marca pren un refresc. No diu ni fava. Més enllà, un noi blanc (ningú ho diria) pren un “quinto” com qui toca una trompeta, literalment; Llavis apretats, estrets, colze damunt la barra, inclinació de l’ampolla: 60º. Al seu costat, un home-simi juga a la màquina. Té una cinquantena llarga. (more…)

L’altre dia sentia al telenotícies que un corredor etíop, Haile Gebreselassie, dues vegades campió olímpic dels 10.000m i rècord mundial, no correria la marató dels jocs olímpics de Beijing 2008 perquè l’alta contaminació ambiental podria ser perjudicial per a la seva salut. I en veu baixa, pensava: Com és possible que alguna persona del COI hagi adjudicat un aconteixement tant important a nivell mundial com uns jocs olímpics a un país com la Xina. És incomprensible. Com deia en Jordi Sánchez a Plats Bruts, “el que no sabem i el que no volen que se sàpiga!”. (more…)

Avui m’he permès un petit luxe. Com feia molt i molt de temps que no feia. Aquest migdia, mentre caminava cap a la botiga, he passejat. Sí, heu llegit bé: he passejat.

Com per art d’encanteri, avui el temps s’ha transformat en petites bombolles de sabó, etèries boles fràgils que suraven en l’aire. I els minuts que ha durat el trajecte, s’han convertit en temps de calma. Per primera vagada en molt de temps he pogut entretenir-me a mirar les cares de la gent amb que em creuava, he pogut escoltar petits fragments de converses intranscendents, he pogut mirar enlaire i sentir l’olor de Vilanova a la meva pell. Aquest migdia, duia petjades de felicitat a la sola de les sabates, i he vist volar un ocell.

Aquest moment m’ha fet feliç. BN

Com tu em vas fer feliç un dia

Se m’acumula la feina. Com heu pogut comprovar, no he perdut ni una sola molècula d’energia per parlar d’aquesta pantomima d’eleccions que avui alguns celebren i altres pateixen. Penso que no valia la pena, tot i que tinc moltes coses a dir-hi. El que sí faré serà fer pública la meva opció de vot: he agafat una butlleta del Partit Republicà Català  i a darrere hi he escrit: (more…)