Carpe Diem

Avís: Qualsevol coincidència amb la realitat no és una pura coincidència.

En Palomero és un home que pateix de neurosis. - Veràs, es que yo no me encuentro bien…, la sangre no me riega el cerebro! - em va dir el primer cop que vaig poder parlar amb ell.

Fins aquell dia, no era més que un personatge curiós més, un de tants dels que cada dia passen per l’Aula.

(more…)

A la meva estimada.

Quan no saps què estàs buscant, quan creus que ja no hi pot haver res més, quan no veus més enllà del que tens davant, sempre, en l’últim moment APAREIX del no-res quelcom que ens fa obrir els ulls, que ens recorda algunes paraules que hem escrit, una frase que hem llegit o un moment que hem viscut.  Què seria sinó dels set nans de conte de la Blancaneu?

Avui m’he permès un petit luxe. Com feia molt i molt de temps que no feia. Aquest migdia, mentre caminava cap a la botiga, he passejat. Sí, heu llegit bé: he passejat.

Com per art d’encanteri, avui el temps s’ha transformat en petites bombolles de sabó, etèries boles fràgils que suraven en l’aire. I els minuts que ha durat el trajecte, s’han convertit en temps de calma. Per primera vagada en molt de temps he pogut entretenir-me a mirar les cares de la gent amb que em creuava, he pogut escoltar petits fragments de converses intranscendents, he pogut mirar enlaire i sentir l’olor de Vilanova a la meva pell. Aquest migdia, duia petjades de felicitat a la sola de les sabates, i he vist volar un ocell.

Aquest moment m’ha fet feliç. BN

Com tu em vas fer feliç un dia

Us preguntareu perquè he penjat aquesta recepta en aquesta pàgina i no a la de gastronomia raonable, què és on li toca. De fet, allà també hi és, però volia donar-li a aquesta entrada un valor afegit.

(more…)

Obro aquí una nova secció: El que em treu de polleguera. Aquelles coses que veig i que em fan bullir la sang o que simplement em posen dels nervis. I per començar, digui “bon dia”.

Què costa dir “bon dia” quan entres a algun lloc on hi ha més gent? És una cosa evident. Tu arrives, entres, la gent que hi ha et mira,… i tu dius “bon dia!” Com sempre s’ha fet. (more…)

Ja la tenim aquí!!!! Quina il·lusió, oh quin gran goig, quina joia. Farem xerinol·la i brindarem amb cava del Penedès. La Copa Catalunya ja és nostra. El més gran títol que un club com el Barça podrà guanyar aquesta temporada!

(more…)

Per fi ja som diumenge. Tot i els meus temors, ahir el dinar familiar va anar força bé. O millor dit, molt bé. Què carai! va anar collonut!!!

(more…)