Carpe Diem

Aquest plat, a banda de ser un dels meus preferits (dels meus 200 o 300 preferits), és un plat que em porta molt bons records. Sobretot de la meva mare, a la seva cuina, ja que els feia normalment en ocasions especials o els dissabtes a la nit. Disfruteu-los.

Ingredients (per a 4 persones):

• 4 o 5 tomàquets madurs
• 1 ceba ben grossa (al gust)
• 1 Kg de musclos (de roca si pot ser)
• Sal
• Pebre blanc
• Oli d’oliva
• Una barra de pa per sucar mentre es menja

Preparació:

En una cassola no gaire fonda hi sofregim la ceba a julianes i el tomàquet ben trossejat. És recomanable deixar que la ceba es faci una mica abans de tirar-hi el tomàquet. No cal enrrossir-la, però si deixar que s’estovi a foc no gaire fort. Quan hi tirem el tomàquet, ja podem donar-li canya al foc. Salem perquè el tomàquet suï. Ho deixem al foc fins que el sofregit comenci a espessir-se. Quan veiem que la ceba i el tomàquet son una barreja més o menys homogènia, hi tirem el pebre blanc (un polsim) i remenem bé. El pebre es fa de seguida. Mentre el sofregit es cou (triga uns 20 minuts) podem anar netejant els musclos arrencant-los la barba que els penja i rascant una mica la closca per eliminar barretets i restes de corall. Quan els tenim nets, els afegim i, molt important, tapem la cassola i ho deixem bullir més o menys 10 minuts. Així els musclos deixen anar l’aigua que es barreja amb el sofregit i es converteix en un caldet sublim per sucar-hi pa.

Si voleu, hi ha qui al sofregit hi tira una mica de vi blanc i el redueix abans d’afegir els musclos. Jo ho faig quan en tinc.

Espero que us agradin!!!!