Carpe Diem

Ja teniu les fotos de les vacances a Cardona penjades en la pàgina corresponent. Han estat unes fantàstiques vacances i hem acomplert dos objectius: Descansar l’Eva i jo i que l’Anna es cansi.

Tancat per vacances del 11 al 13 d’abril. Ambdós inclosos.

Encara no me’n sé avenir. És com si no fos jo qui hagi d’anar de vacances. És cert que només seran tres dies (dos i mig), però només de saber que no m’haig de preocupar absolutament de res, ja és molt. Moltíssim.

Així que ja us explicarem com ha anat.

Ahir a “La nit al dia” de TV3 compareixien els actors que ara fa sis mesos van signar el Pacte Nacional d’Habitatge, pel qual es comprometien a fer un total de 160.000 habitatges de preu protegit. El programa començava amb un recull d’intervencions que els mateixos protagonistes van fer ara fa sis mesos en el mateix espai televisiu. (more…)

Carregat i descarregat per la colla Cigales Joves de Mar el 6 d’abril del 2008 a Vilanova i la Geltrú.

Aquest matí, prenia un cafè en una terrassa i escoltava a la ràdio una entrevista al professor de lingüística de la Universitat Autònoma de Madrid, Juan Carlos Moreno Cabrera. Ha escrit un llibre intitulat El nacionalismo lingüístico, una ideología destructiva on parla de l’estat de les diferents llengües que es parlen a l’Estat espanyol respecte del nacionalisme espanyol. I, és clar, poder sentir a un professor nascut a Madrid (que sempre ha viscut a Madrid i que exerceix a Madrid) dir que és absurd que un funcionari de l’Estat no hagi de saber totes les llengües de l’Estat; o que si a Catalunya no posem els rètols en català a on els han de posar?, doncs t’agafen ganes de comprar el llibre. I així ho he fet. He anat al Llorens Llibres i l’he comprat (per cert que era l’últim exemplar i estava reservat per a l’Alba, ho sento noia).

Ara l’estic començant a llegir i no m’està decebent gens, al contrari. De moment, us puc passar un enllaç molt interessant d’un article del mateix Moreno Cabrera sobre els prejudicis sobre l’euskera que us deleitarà, espero.

Els Antònia Font (si sabéssiu el mal rotllo que em porta aquest nom….) fan 10 anys i ho celebren amb traca i mocador omplint el Liceu i fent vibrar l’Orquestra de Joves Músics de les Balears.

Qui els havia de dir això fa justament 10 anys, quan passejaven el seu repertori per les places mallorquines de festa major en festa major. Segur que molta gent de Manatxí, Felanitx, Capdepera, Inca, Llucmajor o Sant Llorenç des Cardassar, al sentir la música d’aquests poetes de les paraules quotidianes es devien preguntar qui eren aquells mamarratxos i què deien d’astronautes amb “motos d’aigo”. I ara, milers de persones els aclamen en concerts multitudinaris.

Per a mi, el millor de tot, més enllà de les seves lletres és, sens dubte, la seva vigorositat escènica, la seva frescura poètica i el seu mallorquí que tant i tant m’agrada.

Quan no saps què estàs buscant, quan creus que ja no hi pot haver res més, quan no veus més enllà del que tens davant, sempre, en l’últim moment APAREIX del no-res quelcom que ens fa obrir els ulls, que ens recorda algunes paraules que hem escrit, una frase que hem llegit o un moment que hem viscut.  Què seria sinó dels set nans de conte de la Blancaneu?

Avui he arribat aviat a la feina. Havia de posar benzina al cotxe i he calculat que trigaria més del que he trigat. Em quedava un quart d’hora. -Prendré un cafè.- he pensat.

Granja La Tassa, dos quarts i mig de quatre de la tarda. Una dona gran darrere la barra. A l’altra banda del mostrador un noi negre (si dius “noi” no sembla tan negre) venedor de CD pirates vestit a la última moda amb roba de marca pren un refresc. No diu ni fava. Més enllà, un noi blanc (ningú ho diria) pren un “quinto” com qui toca una trompeta, literalment; Llavis apretats, estrets, colze damunt la barra, inclinació de l’ampolla: 60º. Al seu costat, un home-simi juga a la màquina. Té una cinquantena llarga. (more…)