jump to navigation

Carnaval 23 febrer 2012

Posted by Xavi in General.
1 comment so far

No recordo quan va ser l’última vegada que m’ho he passat tant bé per carnaval.

Gràcies, Gitana meva!

De Carnaval 2012
Anuncis

Vienes rebones 30 Novembre 2011

Posted by Xavi in General.
add a comment

Una fervent col·laboradora d’aquest senzill bloc ha fet una aportació deliciosa i molt interessant. Us poso aquí l’enllaç a la recepta de les Vienes Farcides, que també trobareu al seu lloc corresponent.

Moltíssimes gràcies Sra. Nativitat. És sempre un plaer compartir qualsevol cosa amb una persona tan admirablement entregada als plaers, sobretot als culinaris. Sàpiga que, a partir d’aquest moment, aquest serà també un espai comú.

I com sempre, resto a la seva disposició per a poder complaure-la.

Bruixes! 20 Setembre 2011

Posted by Xavi in General.
1 comment so far

M’agrada recordar. Per això avui he menjat un altre cop una bona amanida que em porta records inesborrables. Cada dia que passa els tinc més i més gravats al cor. Així, si mai perdo el cap, aquests no els perdré mai.

Per cert, creieu en bruixes? Jo sí. Si no, mireu que m’ha passat aquesta tarda. Anava passejant tant tranquil per la vora del mar quan de cop he notat alguna cosa. Ha estat com un alè en el meu coll, com si una presència es posés al meu costat, de sobte. Una sensació agradable, com si algun esperit em volgués fer volar. Així que he agafat el mòbil i m’he fet una foto. Sabeu que ha sortit? Això. Ho podeu explicar?


Amanida tèbia, pasta, xató, suquet, tastets de mil gustos…. 19 Setembre 2011

Posted by Xavi in General.
1 comment so far

Per una dona així em faria sa majestat dels fogons!

No hi ha absolutament res millor en el món que compartir la taula de treball de la cuina amb la dona que més estimes al món. I, mentre acaba la picada, o talla julivert, o amassa pasta fresca, o trosseja l’enciam, o fa qualsevol altra cosa amb les mans, concentrada i absorta en els seu món de pensaments i sentiments, poder mirar-la als ulls, acostar-s’hi amb suavitat i fer-li un petó als llavis.

No hi ha res semblant, res comparable,

T’ESCRIC

FENILETILAMINA 28 Agost 2011

Posted by Xavi in General.
2 comments

” Hi ha dues coses que l’home no pot amagar: que està borratxo i que està enamorat”

Antífanes (388-311 a.C.)

Si el meu hipotàlem no deixa d’enviar ordres a les glandules suprarrenals per produir adrenalina i noradrenalina, el meu cor no ho resistirà.

No, no estic borratxo.

Benet XVI a Barcelona 27 Octubre 2010

Posted by Xavi in Actualitat.
add a comment

Sembla que la visita del Sant Pare (o pare sant, vés a saber…) ha començat a fer bullir l’olla. Ja hi ha gent que es postula a favor i en contra, per uns motius o per altres. Això, ja ho sabem, forma part del negoci i sempre serà així.

Aquest matí he estat a Barcelona i sortint del metro m’he trobat una sorpresa. Al començament, gairebé em passa per alt la importància real del fet, però pensant-hi una mica n’he vist, de seguida la gravetat.

Resulta que en una finestra del primer pis del carrer València he trobat penjades dues banderes: la ecspanyola i la del vaticà, una al costat de l’altra. La primera, sempre em sobta veure-la perquè em produeix mal als ulls, basques mentals, però la segona m’ha costat de veure. No ha estat fins al cap d’uns segons, després d’una segona mirada que he pogut contemplar el conjunt. I el resultat ha vingut a la meva ment com un raig de llum: ultraecspanyols i ultracatòlics a Barcelona. Quina por!

13 desembre 15 Desembre 2009

Posted by Xavi in General.
add a comment

Assegut a la vora del cor, apago els ulls i miro dins meu. Hi veig un saló ple de llum, daurat i vermell. Hi veig expectació, hi veig emocions i sentiments. Miro una mica enllà i em trobo la cara emocionada de l’Eva. Ha plorat. Continuo resseguint les cares que em miren i hi trobo uns ulls que conec, que també ploren. Li envio un petó a una bona amiga que no pot contenir unes poques gotes d’emoció.

Obro els ulls i em trobo assegut a la vora del meu cor, mirant endins, recordant moments. Sóc davant de molta gent, i envoltat de gent, bona gent.

Des de la tribuna veig a milers i milers de persones que posen una mica d’esperança dins caixes de somnis. Gent gran i petita, gent que ha patit molt i gent que no vol viure amb el cap cot. Tots desfilen per la meva memòria, ara plujosa i freda.

Puc sentir de nou l’abraçada d’un nou amic, d’una nova amiga, de persones retrobades. Ho sento en la meva pell, vestida amb roba gruixuda feta amb hores i hores de feina, teixida amb il·lusió i constància.

Aquestes són les coses que m’emporto. Només hi deixo l’aprenentatge que no tothom es mereix el que és.

Clikània 12 Octubre 2009

Posted by Xavi in Reflexions.
1 comment so far

Aquest cap de setmana hem estat a Montblanc, preciós vestigi d’una Catalunya medieval, esplendorosa nació guiada pels descendents de gran rei Jaume I. I en part, devem aquesta esplendor als guerres més coratjosos, fidels, letals i colpidors que la cristiandat havia conegut fins el moment. Ningú podia doblegar els Almogàvers comandats per Roger de Flor, Roger de Llúria o el mateix Ramon Muntaner.

(més…)