jump to navigation

L’Exèrcit Verd 12 Mai 2007

Posted by Xavi in Reflexions.
trackback

Avui és el dia contra el Càncer. I pels carrers de la meva ciutat s’ha desplegat un exèrcit verd de voluntàris (o millor dit voluntàries, ja que si ho penso bé no he vist mai cap senyor blandint la guardiola contra ningú) que han començat a perseguir a les seves pobres víctimes demanant-los una voluntat que no tenen.

És realment agobiant trobar-te a la típica senyora jubilada catòlica (o almenys això creu ella per un dia) esmerant-se al màxim per treure un donatiu del més pintat, de qui menys t’esperes que el donaria. Per a elles és com un repte.

Suposo que deuen esperar els dies com aquest amb els nervis de les criatures abans d’anar d’excursió o de començar el cole.

Quan vaig pel carrer, m’agrada fixar-me en les persones que em vaig trobant. I en dies així, sempre pots veure l’escena tant característica de la dona apuntant directament a la cara al pobre noi que passa atemorit pel seu costat fent veure que la no la veu, mirant cap a un altre lloc, però que al final cau a les grapes de la bèstia inquisidora, que té a favor seu el poder de la pressió social contra la insolidaritat.

I després no li donguis xavalla, no! Elles no es conformen amb qualsevol cosa, que després fan comptecions recaptatòries i no es poden permetre quedar segones darrera de la Pepita de cal Fulano que ha fet 30 euros més. Com a mínim ha de ser d’un euro, si no et miren malament! I les senyores jubilades tenen molta vida a l’esquena i de mirar malament en saben molt.

Aquest dia, més buscat que l’or, és el petit adhesiu quadrat color platejat que et posen a la solapa un cop has expiat la teva consciència amb el teu donatiu. És la marca que et permet passar lliurement pels punts de control que tenen instal·lats estratègicament per tota la ciutat. Fins i tot, si el mostres ostensiblement, pot ser que et saludin amb una rialleta còmplice, com si fòssin els èsser més bondadosos sobre la faç de la Terra. Jo donaria diners per aconseguir un adhesiu com aquest i no haver d’aguantar les mirades acusadores, els comentaris i murmuris ultratjants, els gestos de despreci, que et fan sentir el més mala persona d’aquest món.

Per cert, a favor de la investigació del càncer també donaria diners si no m’hi obliguessin tan miserablement.

Advertisements

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: