jump to navigation

Dinar familiar II 3 Juny 2007

Posted by Xavi in Comentaris insignificants.
trackback

Per fi ja som diumenge. Tot i els meus temors, ahir el dinar familiar va anar força bé. O millor dit, molt bé. Què carai! va anar collonut!!!

Va ser un dia rodó per a tothom. La llàstima era que l’Anna es trobava una mica malament, amb una mica de febre, ja que li havien posat una vacuna dos dies abans, i amb criatures ja se sap…. en el moment menys oportú te la fan! Però així i tot, es va portar molt i molt bé, com sempre.

El dia va començar bé, i després d’esmorzar i de vestir-nos vam fer camí cap a Cornellà. Allà, de seguida vam anar a casa de la núvia (ai no! que era una comunió) que ja ens esperava per fer les fotos de rigor. Mentrestant, aparcàvem els cotxes en un lloc estratègic per sortir corrents acabada la cerimònia.

Durant la missa, el més destacat va ser la mala llet del capellà. Sí, així com ho dic. Tenia una malla llet increïble. Crec que el celibat no és bo per la salut, almenys no per a la d’aquell home. Al començar, va demanar a tothom que portes càmeres que pugés al primer pis de l’esglèsia des d’on podrien fer fotos tranquilament, i que no volia veure a ningú fent fotos des de la nau. I a la que algú blandia alguna càmera, encara que fos el mòbil, aturava la missa i renyava a la gent sense cap tipus de mirament. Fins i tot instava als pecadors culpables d’ingratitud i mala consciència a demanar perdó a les famílies que els havíen convidat. Era increïble; a sobre que ja per ofici ens tractava a tots d’ànimes perdudes i de pecadors, males-persones, i demés, dient-nos que només Déu a través d’ell ens podia donar la salvació pel simple fet de ser éssers humans; a sobre d’estar enganyant a 25 pobres nenes i nens humiliant-los de paraula, dient-los que no estava bé que no els agradés que els manessin, que havien de parar taula cada cop que els seus pares els ho ordenessin, que havien de fer els deures cada dia per no cremar a les brases eternes de llucifer o bullir en la caldera infernal d’en Pere Botero (altrament dit Satanàs); a sobre de tot això, encara pretenia que els “paparazzi” furtius que hi havia a l’esglèsia demanessin perdó a les famílies que els havien convidat a la taula del banquet de després. Demencial!

A la tarda, un dinar copiós, típic de boda amb pastís tallat amb sabre i fotògraf del restaurant inclòs. Converses picants, acudits marrans, bona companyia i copa i puro (alguns) a l’hora del café. Què més es pot demanar per un dia així?

Ah si. D’aquella persona no en vaig saber res en tot el dia. Perfecte!

Anuncis

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: