jump to navigation

Homes-simis 19 Juny 2007

Posted by Xavi in Reflexions.
trackback

Una altra disserció sobre com ens assemblen els homes als simis. Ahir vaig veure un reportatge molt interessant sobre el comportamtent social dels ximpanzés. Era fantàstic veure com es pot comparar el que vaig veure ahir amb el que veig cada cert temps des de la vidriera de l’aparador.

De totes les coses que els ximpanzés fan en llibertat, dues em sembla haver-les vist repetides fa molt poc en éssers humans. El primer comportament és el de la tendència a expandir la pròpia personalitat als membres més propers dins el grup. Es tracta que tothom sàpiga que ets allà. No només no passar desapercebut, sinó que tothom sàpiga i tingui constància de la teva presència. Això s’aconsegueix fonamentalment de dues maneres; la primera és imprimir un sentiment de por sobre els altres. Que els altres temin ofendre’t o molestar-te els fa estar sempre alerta. Les conseqüències d’un mal comportament envers aquest individu poden desencadenar des de crueltat sentimental o psicològica a agressions físiques brutals. El que interessa és que ningú qüestioni aquest comportament, sinó que simplement el temin.

La segona manera d’expansió ególatra es produeix a través dels sentits i sovint està molt vinculada a la primera. En el cas dels ximpanzés, és a través de l’olfacte. El mascle egocéntric irradia una olor fortíssima que deixa més rastre que ningú per allà on passa. Aquest comportament, molt sovint, amaga un trastorn psicològic, una mena de trauma de personalitat, que es combat simplement fent por als altres. Deixar un rastre fa que els altres pensin en ell encara que no hi sigui, i d’aquesta manera la por subconscient que produeix continua fent efecte.

El segon comportament que curiosament es repeteix sovint en els humans és el de l’ostentació. Els simis dominants ostenten contínuament. Ostenten femelles, fruita, posicions elevades, jaços per dormir… I els altres simis, moguts pel sentiment jeràrquic en que han estat socialment educats, el veneren amb certa enveja. En això, els humans ens diferenciem en una cosa. Nosaltres som capaços de fer servir el sarcasme per combatre els ostentosos individus que ens refreguen pels nassos els seus trofeus, les seves gestes.

N’hi ha prou amb pensar: “Que trist, quin ridícul estàs fent! Si jo aquesta fruita també l’he menjat”.

BN

Anuncis

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: