jump to navigation

Apocalipsi 9 Agost 2007

Posted by Xavi in Actualitat, General, Reflexions.
trackback

Sentiu com toquen les trompetes de l’Apocalipsi? Jo crec que aquest refredat de tres parells de collons que m’ha deixat fora de combat, és un dels últims símptomes de l’arribada del judici final. Que exagero? No ho crec. Sinó escolteu això:

Vivim en un país col·lapsat, en una desorganització caòtica, en una societat de merda que no para de queixar-se i d’indignar-se però que no surt al carrer a lluitar. Vivim en un país que es conforma, que no exigeix res més que compensacions econòmiques, i que fa del victimisme una llei de vida.En poc més de quinze dies ha passat de tot a Catalunya. Tot s’enfonsava; per terra, mar i aire les forces del caos atacaven el funcionament quotidià de la gent, mentre que la calor canicular acabava amb les forces dels afectats que l’únic que podien fer era resignar-se a la impotència.

El 23 de juliol, un accident en una estació elèctrica de Fecsa-Endesa deixava Barcelona i rodalies sense llum durant DOS DIES! Barcelona dos dies sense llum a principis del segle XXI! Amb tot el que això representa no només pels veïns, sinó pels negocis que depenen de la llum, no només per funcionar, sinó per no enfonsar-se. Penseu només en la de coses que s’han fet malbé en dos dies sense refrigeració. I no només això. Més de 1300 visites assistencials es van haver d’ajornar perquè els hospitals estaven sense corrent elèctric. Tecermundista, no? Doncs encara ha estat més tercermundista la solució: generadors elèctrics que funcionen amb benzina. És a dir, sorolls infernals i fums irrespirables les 24 hores del dia. Fins avui.

1186506420237.jpg

El 3 d’agost, un tren de rodalies de Renfe es va quedar aturat a la via a l’alçada de Bellvitge durant 2 hores sense que els 400 passatgers que hi havia dins poguessin sortir del tren, sense aire condicionat, sense poder obrir les finestres i, el més greu, sense cap informació sobre el que estava passant. Al cap de dues hores de patiment, els bombers van arribar al lloc amb aigua i calmants, però no van poder desallotjar els passatges per odres explícites dels directius de Renfe. Així doncs, al cap d’una hora, la direcció de la companyia va haver de condicionar autobusos per portar els passatges a les seves destinacions. Una senyora que viatjava de Sabadell a Sitges i que fa aquest trajecte normalment en una hora i tres quarts, ho va fer en set hores. Set hores! Demencial. I després de tot, la Renfe té la cara i poca vergonya de demanar paciència als passatgers. A què esperem per començar la revolució?

El dissabte 4 d’agost a l’AP7 hi va arribar a haver fins a 70 km de cues en el pitjor col·lapse de la història d’aquest via. Tan gran va ser l’embús que la Generalitat va obligar ACESA a aixecar les barreres dels peatges del Vendrell i Tarragona. Però no patiu que no serà sense cobrar indemnitzacions per això, no. Resulta que hi ha un protocol que obliga a aixecar les barreres dels peatges en casos d’accidents molt greus, d’inundacions i d’incendis, però no diu res de col·lapses ni embussos.

El passat diumenge 5 d’agost, a l’Aeroport del Prat, la sobrecàrrega en les cintes de les maletes va posar al límit la capacitat de l’aeroport. Fins i tot, algun avió d’Easyjet es va enlairar sense les maletes dels passatgers. Us imagineu anar de vacances sense maletes? Impensable, no? Doncs el comandant d’aquest avió no va tenir més remei per no perdre el permís d’enlairament i aterratge. I no va ser l’únic que es va enlairar sense omplir la bodega. Es veu que l’obsolet mecanisme de les cintes i la falta de personal en van tenir la culpa.

I ara ve el millor de tot. Resulta que el Govern de la Generalitat, en boca del seu portaveu en funcions Joan Saura i a instàncies d’un dels homes més cínics i perversos que habiten el nostre país com és el secretari d’organització del PSC, l’espanyolista José Zaragoza, diu que la culpa de tot la té la falta d’inversions a Catalunya en els últims 8 anys de govern del PP i CiU a Espanya. Això és el súmmum en no acceptar les conseqüències dels teus actes i donar les culpes als altres de la teva ineficàcia i inaptitud. També és una mentida com una catedral.

L’última batalla lliurada a les forces caòtiques de Llucifer va ser el passat dimecres 8 d’agost quan un terratrèmol de 3,3 graus en l’escala de Richter va afectar la Catalunya central entre Igualada i el Bruc. Només faltava això!

Voleu saber on resideix la causa de tanta maldat? Doncs cliqueu aquí. Poser d’aquí a vint-i-cinc anys més podrem a la fi arreglar els nostres problemes d’una vegada per totes. I si no voleu esperar tant, sortim al carrer i lluitem d’una vegada per totes per la independència!

Anuncis

Comentaris»

1. Xavi - 10 Agost 2007

Ai, Òscar, que m’estires de la llengua! Tens raó: la independència ha d’anar lligada a un model social just. I això ho hem de proclamar sempre a tot arreu. Però hi ha una cosa…. La independència suposa un canvi radical en la concepció del nostre país. Amb la independència ve tota la resta. Amb ella deixaríem de finançar els cultius de kiwi d’un personatge com en Tejero i podríem començar a crear una xarxa d’escoles públiques on els nostres nens mamin els nostres valors de llibertat.
Però la independència no és indissociable del socialisme. És el que nosaltres volem, però no el que tots els catalans pensen. I no per això han de deixar de ser independentistes o voler crear una de les regions més riques del món.
A mi no em serveix tenir feina i un bon nivell de vida si no puc transmetre a l’Anna els meus valors, si no puc ser lliure per decidir com vull viure. Però potser a altres si. I és en aquest joc en el que podrem entrar un cop siguem independents. Ara és absurd parlar de socialisme o liberalisme econòmic; estem lligats de mans i peus i no podem triar.
Pel que fa la cultura catalana, ja fa temps que em vaig adonar que estava tocada de mort. Molt probablement els nostres néts (bé a aquest pas els meus néts) ja no podran fer res per salvar la llengua i la cultura dels seus avis. Jo procuro viure-la cada dia per assaborir-la al màxim possible, i la transmeto el millor que sé. Però no pretenc res més. Per culpa de la cultura s’han perdut de vista altres objectius molt més importants. L’últim exemple, com molt bé comentaves, el trobem en la pantomima del nou estatut. Que si nació si, que si nació no. Que si al preàmbul que si al títol primer…. Res! Ningú ha de decidir si som o no una nació. No hem de demanar permís. Ho som i llestos. Això només ens porta a discussions inútils.
El que jo pretenc amb la independència que “proclamo” és poder cremar tots els trens de Renfe que hi hagi a Catalunya. No cal ni esperar a que sigui Sant Joan. I després fer-ne nosaltres de nous, molt més moderns i confortables, que siguin de la Generalitat i que la Generalitat pugui decidir com es gestionen. Sembla viable, no? Independentment de qui governi nosaltres podem demanar responsabilitats. Però ara, què fem? Ens emprenyem com a mones i dilluns al matí un altre cop a agafar el tren.
Què et semblaria passar per tots i cadascun dels peatges de Catalunya amb un tractor equipat per destrossar barreres? I que vingui Acesa a demanar responsabilitats que encara li farem pagar el cànon que es mereix per embrutar d’asfalt els nostres camins. Ni estatuts ni merdes, necessitem un ESTAT!
Això només ho podem fer amb la independència. I tant de bo vingui acompanyada del socialisme que ens permeti col·lectivitzar tots els serveis públics bàsics com la sanitat, l’ensenyament, el transport, l’habitatge, o l’alimentació entre d’altres. Però fins que aquest dia arribi, fins que no hi torni a haver una nova revolució social, jo prefereixo la independència a l’explotació a la que els espanyols ens tenen sotmesos. Ja ho diu la cançó: “Terra de rics, país de vençuts”.
Salut i república company.

2. Oskar - 10 Agost 2007

Jeje, quillo…. Como te tiene el costipao, neng?? De que te quejas?? Si mientras tengamos algo de dinerillo pa tunear el coche, la entrada de la discoteca, unos cubatillas y algo que comprar en el mercado negro (marrón, verde, blanco, en postura, pastilla o polvo) ya tiramos p’alante!! Y el lunes de resaca y a currar y a esperar el viernes, pa salir. A protestar? No, de fiesta. Pa que quieres protestar, si no te van a hacer caso. Si la cosa es así, piltrafilla, pa que preocuparse en intentar cambiarla si lo único que vas a conseguir es cabrearte… Además, eres un poco demasiado catalufo, o catalino si lo prefieres, no?? Qué te crees, que con tu Cataluña independiente la cosa iba a ir mejor????? En vez de tren o en avión iríais en burro? En ese vuestro burro que tanto os gusta que lo llevais pegao hasta en las posaderas?? Que te piensas, que si la Cheneralitat se hubiera encargao de las infraestructuras iría mejor el tren? O el aeropuerto? Que tendríais carreteras buenas y gratis?? Mira Willy la de barracones que teneis en los patios de los colegios y lo bien que va la Sanidad, con la de años que las ha llevao el Puchol y ahora ese cordobés tan salao que teneis, que es del pueblo de los Estopa, no??

Tranquil Xavi, ja torno en mi, jeje.
El tema de les infraestructures només s’arregla amb injecció de diners, concert econòmic i gestió per part de la Generalitat. I per aquest ordre, que serà l’invers al que se seguirà de ben segur, això amb el benentès que mai tinguem el finançament que te Euskal Herria. Riuré molt, jo que pateixo la Renfe a diari, el dia que traspassin sense un duro el servei de Rodalies. Que el voleu millorar perquè us l’hem deixat fet una merda? Doncs pagueu més impostos, per això volieu més autonomia financera oi?? Això deuen dir els gerifantes de Madrid.
La culpa de tot plegat és de la classe política catalana en el seu conjunt.
Per començar de qui va anar a negociar l’Estatut anomenat de Sau. Quan van sortir els negociadors del PNB de tractar aspectes econòmics, entraven els de CIU. Al passadís, un diputat basc que ara és a Eusko Alkartasuna, crec que era Gorka Knoör, va dir als diputats catalans que si apretaven podrien aconseguir el concert econòmic; doncs diu que el de CIU va reblar que no els era prioritari, que estaven més per qüestions de cultureta i demès.
Després, com diu l’inefable Zaragoza (la única vegada que, fins ara, he anat a la seu del PSC de Nicaragua el vaig veure i fa fins i tot por), dels anys de Govern del PP, amb o sense recolçament de CIU.
També la culpa és del Govern espanyol actual que ha fet el següent, si hem deixes fer una d’aquelles metàfores que tant agradaven a aquell president amb cognom de marca de rom: Tenim un nen que s’ha fet una ferida a la cama, no la desinfectem ni fem res. Quan ja s’albira la gangrena li posem una tireta. Què collons li farà la tireta??? Doncs això és el que han fet aquests del PSOE amb els seus partits comparsa aquests tres any i mig amb els problemes estructurals que pateix Catalunya. Que la tireta els hi supura per arreu i tot pudeix perquè la cosa està podrida.

Malgrat la situació és com l’exposes, pensa que, com diria en Sisa: Qualsevol nit pot sortir el sol, i qui sap si mai veurem el carrer ple de gent reivindicant el que és just per al nostre poble. I sinó, avui que sembla que em surt la vena llibertària, pensa que el més fosc de la nit és just abans de l’albada.

Prediques en aquest post la independència. La independència sense més, com a finalitat en si mateixa, no serveix de res. T’imagines una Catalunya independent governada per un pacte entre la Plataforma per Catalunya i Unitat Nacional Catalana, amb l’absenció de CIU? Doncs, res, ens seguirien donant pel cul enlloc des de la Moraleja des de Sarrià-Sant Gervasi, això sí amb la vaselina que suposaria que el sodomita parlaria en català.
La independència sense un model social just no serveix de res. I per a mí, és indisociable, independència i socialisme. Entre altres motius, vull la independència (a més de ser la única manera d’aconseguir el reconeixement a la llengua i cultura catalana) perquè considero que en un subjecte més petit que l’Estat en el que ens han entaforat és més fàcil desenvolupar el socialisme. A més, per a mi, la creació d’una Estat Socialista Català (o República Socialista Catalana o com li vulguis dir) no és la darrera estació. És una de les darreres estacions de la línia, però a la darrera l’Estat ja no existeix i els pobles (amb el reconeixement del poble català) s’entenen de manera fraternal, sense intermediacions d’una Estructura Estat que corromp a qui accedeix al poder. Què això és utòpic? Potser sí, però si deixo de tenir això com a fita ja començo a fer renúncies ideològiques que poden desenvocar en situacions com les que es troben certs partits catalans que ja no saben ni què són ni què volen.
Apa doncs, salut i llibertat!!!!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: