jump to navigation

L.M. Xirinacs. L’expressió de l’amor per una pàtria i un poble 13 Agost 2007

Posted by Xavi in Actualitat.
trackback

Dissabte 11 d’agost es trobà el cos sense vida de Josep Maria Xirinacs. Volia viure els seus últims dies en silenci i soledat, com un ermità, només meditant, intentant (suposo) escrutar en els últims racons de la memòria d’una vida plena de desencís i frustració, però també de lluita incansable i noble, algun indici, una petita llavor d’esperança, que el fes tornar, als seus 75 anys acabats de fer, a la lluita o a la vida. I no ho va trobar. Ell, que amb més de 60 anys es va doctorar en filosofia traient matrícula d’honor a totes els assignatures, no va trobar un sol fil bo per estirar en el cabdell de fils que teixeix la vida d’un ésser humà.

Així, doncs, en homenatge a ell, i com a arenga a tots els catalanistes com ell:

ACTE DE SOBIRANIA
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007

Anuncis

Comentaris»

1. Oskar - 16 Agost 2007

Plou en el comiat a Xirinachs. El cel de Catalunya també plora la seva pèrdua.

2. Oskar - 14 Agost 2007

En Xirinachs és un dels pocs polítics que admiro i la seva mort m’ha afectat com no m’ho esperava.
Era coherent, constant en la seva lluita incansable i pacífica (potser això és el que més desconcertava) a favor d’uns Països Catalans lliures. Així de ras i curt, volia l’autodeterminació pel nostre poble, la territorialitat i l’assoliment dels drets democràtics.
Tinc moltes imatges gravades a la retina d’en Xirinachs, poques viscudes, moltes vistes en reportages de televisió i fotografies. En temps del franquisme, les seves sentades i vagues de fam davant de la Model exigint l’alliberament dels presos polítics.Fa poc em parlava una companya de feina de com moltes tardes, en sortir de la universitat anaven allà i que sempre s’acavava la cosa corrent davant de la polícia i ella, poc polititzada, de vegades s’ho prenia com si fos un esport (poc polititzada però irònica, l’Enri). També recordo una fotografia presa a una manifestació on es veu ell al terra (crec recordar que era a prop de l’Arc de Triomf) amb les màns al cap i, dret, un gris amb el fusell aixecat a punt de donar-li garrotada al cap amb la culata. Aquesta foto va donar la volta al món i és la portada d’un llibre de Jordi Coca el nom del qual no m’enrecordo però és d’aquesta portada de la que em ve el record de la foto.
La primera vegada que vaig tenir consciència de la grandesa d’aquesta persona va ser una vegada que es feia no sé quin aniversari de la Diada de Sant Boi del 1976 on en un reportatge de televisió sortien tot de polítics cofois amb els avenços assolits. Només hi van haver dues veus crítiques, la del Jordi Carbonell i la de Xirinachs que llegint els 10 punts de l’Assemblea de Catalunya es preguntava com podia algú sentir-se satisfet si no s’havien aconseguit tots els punts d’una plataforma tan unitària que totes les forces polítiques representades havien hagut de cedir algunes de les seves pretensions. Es referia, bàsicament, al punt que reclamava l’autodeterminació.
Darrerament, la plantada que va fer a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, pretenia estar-s’hi fins que els Països Catalans no fossin independents. La malaltia va fer que desistís. Vaig apropar-me a veure’l. La seva expressió era seriosa, plena de dignitat.
Per casualitat, també el vaig veure en la seva intervenció al fossar de les Moreres una diada on les seves paraules, tretes de context, li van costar el seu darrer judici. Dic per casualitat perquè vam arribar el Dani i jo al fossar just quan va pronunciar el seu discurs on es va declarar “amic d’ETA”. Acusat d’apologia del terrorisme un home que te com un dels seus trets característics més notables el pacifisme, la resistència pacífica, així va la cosa per aquests verals, una persona que va ser més d’una vegada candidat al peremi Novel de la Pau. Llegint avui el que vaig sentir aleshores em quedo amb una altra frase que va pronunciar:
“Saludo a la joventut de l’esquerra independentista, que actualment està en alça, moltes vegades sense tenir ni pares ni avis de tradició catalana, sinó que ells han començat un altra vegada de zero i els demano que aquest braó que han tingut per començar de zero i d’entendre la justícia des de la seva arrel, encara que no hi haguessin gaire bons exemples, els recomano que estudiïn, molt, la història de Catalunya per no repetir els errors dels seus avantpassats i que tirin endavant el país.”
Tenim encara molt a aprendre d’ell i tenir en el record de les seves idees i de la seva vida exemple per tirar endavant.
Salut i llibertat!!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: