jump to navigation

“Calla canalla!” 27 Agost 2007

Posted by Xavi in General.
trackback

Calla canalla!” van ser les primeres paraules que el venedor va dirigir a la sala. “Òstia! Si que va fort!”-vaig pensar jo. La parella de vellets que murmurejava i havia estat objecte de l’improperi va callar de sobte.

Ens trobàvem en una d’aquelles reunions a les que et conviden per vendre’t qualsevol cosa imaginable i inimaginable a canvi d’un pernil o un mantó de Manila, a escollir. Eren les 6 de la tarda d’un dissabte d’agost en un hotel llogat per a tal ocasió. Ens havíem animat sobretot per la promesa d’una suculenta recompensa per una hora de martiri per les nostres oïdes. El pernil bé s’ho valia! I ni tant sols sabíem què ens vendrien.

executiu-agressiu.jpg

Després d’allò va continuar presentant-se: – “Soy Manuel Vaquero, comerciante, hijo de comerciante, nieto de comerciante, bisnieto de comerciante, tataranieto de comerciante… sí, sí, sí! Además tengo documentación y fotografías que lo demuestran. Des de 1864”. Davant d’aquella presentació curricular ja vaig endevinar que algú picaria segur. Qui podria resistir a tantes generacions de comerciants concentrades en aquell home d’uns seixanta anys que semblava el rei del mambo amb aquella desinvoltura de gest i aquell verb tan fàcil! Tot seguit, va preguntar qui de la sala tenia matalassos envasats al buit. Com que de la quarantena de persones (20 parelles) 19 en tenien (nosaltres no), va passar del tema i va continuar amb un meravellós invent, la penicilina del segle XXI, l’invent pel qual a l’any 2003 havien donat el Premi Novel Científic als doctors Paul Lauterbur i Peter Mansfield. Aquell home estava a punt de descobrir en exclusiva, per a tots nosaltres, que havíem acceptat la seva invitació, un meravellós enginy que curava el 92% de les malalties del món. El 92%. Que què és això? Doncs la ressonància magnètica!

A partir d’aquí va començar un dels monòlegs més esperpèntics que he escoltat mai a una persona. Parlant de malalties típiques i tòpiques causades per l’edat i de falsos remeis que mai acaben guarint-les. Va parlar dels 50 kilos que s’havia aprimat, va dir que l’invent en qüestió fins i tot curava l’acné, va dir que els materials de què estava fet els havien inventat els de la NASA perquè hi havia astronautes que s’havien trencat ossos en el moment de la ignició.

I quan va arribar el moment de veure a què es referien totes aquelles meravelles de la ciència, resulta que era una base de matalàs amb unes bandes magnètiques que produeixen camps electromagnètics. Quina decepció! Era possible que aquella base fes tot el que feia? Es veu que si. Quan les va mostrar, es va adonar que molts dels que hi havia a la sala ja en tenien una (que dius, com és la gent té això a casa seva? d’on ho treuen? Doncs de reunions com aquelles!) Així que ràpidament va començar a parlar de l’últim model que havia sortit al mercat. Es tractava d’una base que només fabricava en exclusiva a nivell mundial, Pierre Cardin, prestigiós modista i propietari del luxós restaurant parisenc Maxim’s. Però aquest tal Cardin, que és una eminencia fent matalassos, els havia enviat als qui ho havien de distribuir a nivell europeu (Luca d’Itàlia, Hans d’Alemanya, Foster d’USA, Françoise de França, – tot això és cert, que em mori ara mateix si no ho és!- i ell mateix Manuel d’Espanya) un exèrcit de metges, enginyers i altres científics per corroborar la qualitat del producte, que havia de ser hidròfug, ignífug i no sé quantes coses rares més.

I si esteu flipant, ara ve el millor de la tarda. Quan ja ens tenia a tots entusiasmats amb la cosa, va i ens diu que un bon dia el van atracar uns atracadors molt dolents a casa seva, mentre dormien ell, la seva dona i la seva filla. Ens va explicar que els van lligar de mans i peus, i que els van torturar durant 45 minuts perquè volien saber on era la caixa forta.  Ell no té caixa forta, així que quan els atracadors es van cansar de colpejar-los i de cremar-lo a ell amb una planxa encesa se’n van anar i els van deixar allà tirats, a ell amb un traumatisme cranionencefàlic que li va produir un vessament cerebral. I just quan acaba d’explicar-ho, engega un televisor i ens passa una entrevista que li va fer l’Ana Rosa Quintana al seu programa de merda a rel del cas. Jo en aquell moment, ni pernil ni òsties! Estava a punt d’aixecar-me i fotre el camp. Allò no ho podia aguantar. Si fins i tot ens va ensenyar les ferides de les cremades!!!! Però l’Eva em va agafar del braç i em va fer entrar en raó. Ara, amb la boca plena de pernil, no me’n penedeixo d’haver-me quedat. I resulta que com que l’havien de dur a l’hospital, mentre esperaven l’ambulància ell li va dir a la seva dona que agafés la seva base de matalàs i li portés a l’hospital perquè no sabia quants dies s’hi hauria d’estar. Dit i fet, la dona va agafar la base sota el braç i se la va endur. Resumint, li van obrir la tapa del cap, li van treure un coàgul cerebral de mig litre i va estar en coma. Al cap d’un mes i mig, fins i tot tenia les cremades de tercer grau cicatritzades i ja podia marxar a casa. Com no, els metges no se’n sabien avenir de com aquell home s’havia recuperat tant ràpid i tan bé. Vosaltres us imagineu gràcies a què??? Evidentment, la base de matalàs biomagnètica!

Però aquesta, tot i ser la millor no va ser la última. Al final ens havia de dir el preu de la vuitena meravella del món. Resulta, que la Funació Novel havia autoritzat a vendre la base per 1990€, però finalment havien aconseguit una subvenció de la Seguretat Social Sueca de 1000€ per cada base, per tant, quedava per 990€. I el millor de tot és que si en compreves una aquell mateix dia, que era l’últim que es podia fer la promoció, en rebies a casa una d’exactament igual, juntament amb dos coixins i una bateria de cuina. O sigui, que cadascuna quedava per 450€ menys els regals. I ens volien fer creure que tenien un preu de 1990€!!!!!

Evidentment, al final hi va haver qui va picar. Nosaltres només hem picat pernil.

Anuncis

Comentaris»

1. Xavi - 28 Agost 2007

Qui vulgui tastar el pernil que aixequi el dit!

2. rosethinha - 28 Agost 2007

Jo vaig flipar amb els meus pares, que són professionals d’aquest tipus de reunions i que eren la nostra parella convidada i que també s’emportaven el pernil…

Jo li anava preguntant a ma mare:
– mama, i tu tens aquesta manta?? – si ja la tinc..
– mama, i tu tens aquest matalàs envasat al buit? – si ja el tinc…

i jo flipava, perquè sempre els hi fa mal tot, normal a la seva edat, i tenien allò que era miraculós!!!

De tant en tant es veu que també piquen i compren, i no em sembla malament perquè ara que estan jubilats s’ho poden permetre, i també hi ha moltes vegades que no compren i ja han aconseguit “paellera elèctrica”, paletilles de pernil, formatges, oli d’oliva, un joc de paelles i no sé que més….

3. Karlitros - 27 Agost 2007

Quines coses més rares que feu nois…. quan tastem el pernil?


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: