jump to navigation

Símbols religiosos, el que ens ve a sobre! 3 Octubre 2007

Posted by Xavi in Actualitat, General, Reflexions.
trackback

Sembla que el debat sobre els símbols religiosos a les escoles ja comença a prendre força al nostre país. Molt ha trigat, crec jo, a traspassar la frontera de França. Això ens obliga a prendre consciència del fet per poder debatre’n les causes i conseqüències.

780_008_1364155_jap_031007.jpg
Cal però, distingir dos tipus de debats. Una cosa és el cas particular del que ha passat a l’escola de Girona, i una altra el que pugui passar a nivell general, el que es pugui reglamentar com a llei per garantir la convivència democràtica i el respecte dels drets individuals.

Per començar, el que ha passat a Girona sembla ser molt clar. Una escola pública consensua un reglament intern amb els mestes i pares en un Consell Escolar. Aquest reglament prohibeix explícitament l’exhibició de símbols religiosos de qualsevol mena en virtut d’uns principis laics. Als pares, en el moment de la matriculació se’ls informa que la seva filla no podrà portar el vel. Tot i així, ho fa.

Una nena de 6 anys, no juga un pols contra tot un Consell Escolar. Són els pares qui ho fan. Tot i sabent que han matriculat a la seva filla en una escola laica, amb un reglament explícit, busquen el conflicte per raons, un altre cop, religioses (no m’atreveixo a dir fanàtiques), fins i tot amb l’AMPA de l’escola.

I va el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i obliga a l’escola a escolaritzar la nena amb xador. El mateix departament que ha acceptat la tercera hora en castellà i un bon pot de vaselina.

I no només això: resulta que el representant del Consell Islàmic de Catalunya es felicita de la decisió argumentant: «L’educació de la nena és prioritària; tant si du xador o no». Doncs ja està; si el més important és l’escolarització de la nena, tan és si porta xador o no. Aquest mateix argument el podia haver fet servir per convèncer als pares de la nena abans que el Departament hagués de pronunciar-se. En definitiva, molta, moltíssima hipocresia.

Ara bé: quan es tracta de generalitzar el problema (o el fet, si no en voleu dir problema), la cosa ja canvia. Està bé prohibir signes religiosos a les escoles públiques? Aquesta és una pregunta molt complicada perquè no tracta de si a tu personalment t’agrada o no. Aquí hi intervé el dret individual a la llibertat de culte, que les institucions han de promoure i garantir. Deixeu-me dir-ho d’una altra manera: les institucions catalanes han de promoure i garantir la llibertat de culte, NO ELS CULTES EN SÍ MATEIXOS. Això, sembla que no, però és molt important. Aquí pot estar la línia que marqui la frontera en aquest cas.

Perquè desenganyem-nos; el xador, no és una peça de roba. És un símbol religiós. I les nenes i dones musulmanes el porten com a tal. Per a elles és una representació molt important del seu dogma de fe.

Nosaltres podem opinar sobre el que simbolitza o deixa de simbolitzar el vel. I aquí s’acaba el nostre paper. Amb respecte i tolerància, tothom té dret a confessar la religió que vulgui. Però és necessari que hi hagi espais comuns lliures de qualsevol manifestació de tipus religiós i ideològic. Com per exemple, les escoles públiques (institució fonamental pel que fa a la formació de ciutadans lliures, tolerants i profundament demòcrates) o el mateix Parlament de Catalunya.

Jo sóc partidari d’escoles públiques radicalment laiques. No vull que la meva filla vegi homes crucificats penjats a les parets (per això vaig treure el crucifix de l’habitació de l’Hospital quan van ingressar l’Eva i l’Anna un cop va néixer).

Hi ha qui escriu editorials als diaris dient que el que cal no és prohibir el vel, sinó educar als nens en els valors constitucionals perquè de grans puguin decidir ser lliures o viure marcats per una religió tant o més inquisitiva i alienadora com la catòlica.

Doncs jo no hi estic d’acord. S’ha d’educar els nens en els valors democràtics, però no podem deixar de banda als pares, que vulguin o no, s’han d’ajustar a les normes establertes. Igual que jo i que tothom.

I una altra cosa que em sembla el més important de tot. Quina mena de pare permet la marginació de la seva filla per bé de les seves creences religioses?

Advertisements

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: