jump to navigation

Per què li diuen sopar de C.O.U… 10 Novembre 2007

Posted by Xavi in Reflexions.
trackback

Això: Per què li diuen sopar de COU quan en realitat volen dir sopar dels que em queien bé a COU?. Afortunadament, a mi m’hi van convidar, suposo que vol dir alguna cosa positiva.

I després de molts d’anys sense veure’ns o sense pràcticament parlar, ahir vam tornar a retrobar-nos els exalumnes de sempre. Aquest cop, però, en un ambient potser una mica massa, … com ho diria… mmm… massa superficial?, vam poder compartir uns moments per posar-nos al dia, o no, de les nostres coses. Sort que després d’unes copes la conversa es va animar.

Em va alegrar moltíssim veure com n’està de guapa la Leli amb la seva panxa de set mesos. També em vaig alegrar de comprovar que la Lidia continua tenint un món interior molt productiu. A més, vaig poder comprovar com no passa el temps per la Roser i, finalment, vaig poder gaudir de la companyia d’en Jordi Vidal, que em va semblar un personatge increïblement senzill i serè. Tots els altres: com sempre, que no es poc!

Però de totes les sensacions, em quedo amb la de buidor en algun moment del sopar. Com si tot allò no anés amb mi. Quina tonteria, no? Perquè jo vaig compartir tots i cadascuns dels moments de què es parlava, jo en formava part. Malgrat tot, comprovar com no recordava algunes cares, alguns noms, algunes persones amb qui vaig compartir alguns dels millors anys de la meva vida, em va deixar una taqueta de tristor al cor.

A part d’això, una altra cosa que em va passar pel cap en algun moment, va ser que estem just en l’edat de ser massa joves per ser persones grans, però massa grans per comportar-nos com uns joves. Es notava en les converses, banals, completament buides de continguts profunds. En els pocs moments memorables que es van recordar i en el poc que rèiem quan els recordàvem. En els intents de fer passar una vetllada el millor possible, sense complicacions i sense fer escarafalls.

Tot i així, malgrat que pugui semblar el contrari, va estar bé. Bastant bé. Podia haver estat millor, però ja n’hi va haver prou. Segurament, vista l’experiència, el proper trigarà una mica a arribar, cosa que ja m’està bé. Potser aquell dia, descobrirem altres coses.

Per cert, per molts anys, company!

Advertisements

Comentaris»

1. rosetinha - 16 Novembre 2007

Bé, fins ara no havia donat la meva opinió sobre el super sopar de Cou que vau organitzar…

1r- sense parelles?? era fàcil que no funcionés, obvi. Les parelles donen peu a que els hi expliqueu les vostres batalletes…ja que entre vosaltres ja les sabeu totes i no tenen tanta gràcia com quan se li expliquen a un tercer (en el meu cas també em sé alguna de memòria… ex. viatge en tren a praga i anècdotes…).

2n- El Xavi, per no gaudir gaire de la vetllada, va arribar a les 5:30 de la matinada, quina barra!! Segur que va estar la mar de bé prenent unes cervesses o cubates amb vosaltres i això em sembla no ho diu al comment.

3r- La Marta li dóna la raó al Roset. Alguna cosa està canviant (casi segur que ha de ser culpa del canvi climàtic que està tant de moda).

4r- Totalment d’acord en fer les jornades Gastronòmiques AMB PARELLES i amics. Tot i que nosaltres ho tenim bastant complicat fins mitjans de desembre…

5è- Oskar, Les Roquetes estan a 5 minuts en cotxe, no pateixis que segur que també fem unes jornades a casa teva… (podríem fer tast de quiche’s de La Creme, uuummmm).

I per últim dir, que tot i que el sopar anés com anés, teniu molta sort de poder reunir-vos “tan sovint” ni que siguin el sis de sempre. Jo de l’institut només conservo 2 amigues (les que tots coneixeu de Cornellà) i prou. I la veritat és que em vindria de gust que algú organitzés un sopar de FP per veure de nou als meus companys i saber com els hi anat la vida. Potser algun dia sóna el telèfon.

2. Oskar - 15 Novembre 2007

Je, je, secundo les jornades gastronòmiques (procuraré no tornar a arribar tard i borratxo si dic que hi vaig) i li dono la raó a la Marta en una cosa. De vegades semblava un boicot als temes que proposava la Marta. Inclús jo mateix vaig tenir una patinada en aquest sentit i aquí li demano disculpes semi-públiques tot i que crec que ho vaig fer allà mateix.
Ja veig que les roquetes se us fa un món però podeu incloure casa meva com a seu de jornada gastronòmica.
Apa siau!!!!!!!

3. martona - 14 Novembre 2007

Ep nois! Per una vegada a la vida donaré la raó al Roset. El lloc era ideal. Son nosaltres que hem canviat i no tenim res a dir-nos. Jo també vaig trobar molta fredor i tot i intentar iniciar temes de conversa no rebia massa resposta. Quan vaig criticar a algú per caldejar una mica l’ambient, ningú em va secundar i fins i tot vaig quedar coma a mal educada. No hi vaig caure que hi havia 2 semi-mods a la taula.D’acord que jo no tenia el meu millor dia però crec que tot va ser massa forçat.

SEGUEIXO REIVINDICANT JORNADES GASTRONÒMIQUES A CASA NOSTRA ( O VOSTRA) I AMB LES NOSTRES PARELLES I AMICS.

Sense vergonyes ni manies, tal com sóm. Per cert, la propera era a casa meva. Perquè no busqueu un dissabte abans de Nadal? Fins i tot accepto que hi hagi fútbol i que se sopi després.

4. Xavi - 13 Novembre 2007

“no sós vós, soy yo”.

NO DUBTO DE L’ESFORÇ QUE HEU FET per organitzar aquest sopar, tant tu com la Griselda i la Martona. És més, jo no ho hauria fet millor, o més ben dit, jo no ho hauria fet, per ser més sincer. No és d’això que em queixo (si és que em queixo d’alguna cosa). A més, trobo que el lloc era l’idoni per passar una bona vetllada, amb prou intimitat i amb una disposició de taules i cadires que ens permetia en tot moment veure’ns de cara i participar tots de les converses que s’entaulaven. No això tampoc va fallar. A més, el menjar de l’Espai de la Carme és bo, tots ho sabem. Però vam beure poc vi.

Jo em quedo amb la sensació que la gent que vam fer COU ja ha passat a una altra vida (en vida, eh!) Que tenim ben poques coses en comú els uns als altres, que no hi ha una especial il·lusió per retrobar-nos, que els que quedem som els que som i que no cal dir-li sopar de COU si de 30 o 35 només en vénen 10. El que vam celebrar dissabte va ser un sopar que podríem fer qualsevol dissabte tranquil·lament a casa d’algú de nosaltres (amb l’excepció, potser de’n Jordi Vidal). Un sopar dels que ens quèiem bé, dels que ens reunim cada dos per tres.

De tota manera, i això no ho he dit, cal felicitar als organitzadors perquè s’han trencat les banyes intentant recordar noms i localitzar persones. Però, no és un senyal això?

5. oskar - 12 Novembre 2007

Xavi, Xavi, la comissió organitzativa (que al darrer sopar va decidir dimitir però ningú li va agafar el relleu), és a dir, la Marta, la Griselda i un servidor vam decidir aquesta vegada fer un esforç per tal que vingués més gent que d’altres sopars i es va trucar a gent que normalment no venen als sopars i que alguna vegada havíem deixat de trucar. Fixat sí és així el que dic que vam trucar a gent que ens pensavem que havien anat amb nosaltres a COU i resulta que no i per això vam dir que no vinguessin parelles, com altres vegades. Per això no entenc perquè dius que “Això: Per què li diuen sopar de COU quan en realitat volen dir sopar dels que em queien bé a COU?”.
D’altra banda, potser el lloc (sobretot la disposició de les taules) potser van crear un ambient més fred que altres ocasions (la Griselda i tú semblaveu el francino i la melero, jeje, ja us agradaria,…).
D’altra banda la les converses, sobretot del Lotus i del Shamrock van estar prou bé.
Apa noi, siau!!!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: