jump to navigation

L’Esperit de Nadal 23 Desembre 2007

Posted by Xavi in Reflexions.
trackback

Un any més tornem a celebrar el Nadal. Un any més tornen la hipocresia, l’alegria obligada, la solidaritat sense contingut, els excessos, el consumisme, la rauxa sense seny…

Un any més, com borregos, fem el que toca fer sense saber perquè. A aquestes alçades, està molt clar que no celebrem, ni de lluny, el naixement del fill del Déu redemptor i bondadós que ens ha de donar la vida eterna en un paradís celestial. No. Ningú pensa en això, només els quatre o cinc fervents religiosos que van a la missa del gall. Si ho penseu bé, aquesta falta de sentit religiós és un contrast brutal amb altres cultures que conviuen amb la nostra com pot ser la musulmana que celebra la Festa del Sacrifici (l’aïd al-adhà) amb un fortíssim sentiment religiós.

La resta, l’únic que fem és reunir-nos amb la família i fer-nos regals. A mi ja m’està bé, que la religió hagi desaparegut del sentit d’aquesta festa solsticia perquè penso que la religió no ha de regir la vida de ningú que es consideri lliure. Però també penso que la superficialitat a la què hem arribat no pot ser bona. Tanta falta de sentit només pot avocar-nos convertir-nos en un ramat sense esperança ni capacitat de ser diferent.

A mi no m’agrada el Nadal. Em sento molt hipòcrita quan em reuneixo amb segons qui sense cap ganes de fer-ho, quan poso bona cara perquè per Nadal hem d’estar tots alegres. Crec que els interessos comercials del sistema econòmic capitalista ens aboquen al consumisme compulsiu, a menjar marisc a preus astronòmics com si fóssim rics mentre als nostres carrers cada cop hi ha més diferències socials, més classes marginades; a cuinar menjar per a un regiment, a regalar-nos qualsevol cosa sense sentit ni motiu (parlo de l’amic invisible), etc.

Però d’altra banda, m’agrada molt veure com l’Anna li posa menjar al Tió cada dia esperant que el dia de Nadal li cagui regals, com espera impacient donar-li la carta als Reis amb els seus desitjos traduïts en joguines. M’agrada fer el pessebre amb ella, anar a veure els Pastorets, perpetuar les tradicions. M’agrada sopar amb els amics la nit de cap d’any i fer una festa. M’agrada creure que per fi hem deixat un any enrere i en comencem un altre que pot ser millor.

En definitiva, l’esperit nadalenc s’ha transformat per a mi, s’ha anat despullant dels elements sobrevinguts i ha anat convertint-se en el que era en el seus orígens prescindint de tot el que no és essència.

Anuncis

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: