jump to navigation

Nadal a tres bandes 27 Desembre 2007

Posted by Xavi in Reflexions.
trackback

Ja ha passat el més gros. Aquest any, també, a tres bandes: primer una família, després nosaltres a casa i després l’altra part de la família. El que he pogut comprovar, però, és que hi ha coses que no canvien mai, i que fins i tot es repeteixen en els diferents escenaris tot i que els actors siguin ben diferents. Suposo que a vosaltres us passarà el mateix o similar.

escudella.jpg

Em refereixo a coses com ara que en aquest tipus de reunions es mostren dos tipus de persones. I dins d’aquests dos tipus també n’hi ha dues subcategories en cadascun. Primer de tot, hi ha, a mode general, els que col·laboren i els que s’asseuen a la taula esperant a ser servits. Aquesta última a mi personalment em sembla una actitud que diu molt de la persona, que la mostra tal com és en realitat, que és, a l’hora de la veritat, la prova de l’educació social que ha rebut o ha adquirit.

Els que esperen a ser servits:

  1. els que ho fan per no destacar, per timidesa o per passar desapercebuts.
  2. els que ho fan per avarícia, per egoísme i per gula insana.

Els primers són els menys perillosos. I crec que si s’hagués de fer una classificació qualitativa de tipus de persones estarien en segon lloc. Són els que, moguts pel desig de passar desapercebuts són dels primers a asseure’s a la taula o a buscar un lloc en el sofà, dels que es posen prou lluny del nucli actiu de la reunió però prou a prop per no semblar excessivament marginats.

Els segons són els pitjors. Aquests si que no tenen cap tipus de justificació ni res que si assembli. Són, per norma general, avars, dropos, egoístes, ególatres o poc els hi falta. Són els que primer s’asseuen, en els llocs més privilegiats de la taula, en el racó més còmode del sofà. Tenen controlat que els primers plats són els que es posen al mig, que si hi ha poc pernil es posarà només un plat allà prop d’on ells seuen. Són els que no tenen cap escrúpol en demanar les coses sense educació, sense aixecar-se de la taula, fent que els altres els serveixin sense cap tipus de remordiment, ni tant sols els passa pel cap que ells mateixos es poden aixecar per agafar alguna cosa a la que no arriben. Normalment, aquests, passen la seva mala educació als seus fills, que acostumen a ser encara pitjors perquè veuen reforçada la seva qualitat personal amb l’actitud dels seus progenitors. També és força habitual que faci fàstic veure’ls menjar. Finalment, acostumen a acabar-se el millor del sopar sense pensar si hi ha gent que n’ha menjat o no.

Els que serveixen:

  1. Els que fan veure que treballen.
  2. Els que procuren pels altres més que per a ells mateixos.

Els primers són fàcils de distingir. Acostumen a anar amunt i avall amb un plat d’olives sense acabar mai de deixar-lo a la taula. I a més, acostumen a parlar amb el màxim nombre de persones en el mínim temps possible a fi i efecte de fer veure al més possible que estan col·laborant. Aquests no es mereixen més mencions que aquesta.

Però, i els que procuren pels altres més que per a ells mateixos? Què seria de les reunions familiars de Nadal si no fos per aquests? Qui faria el sopar amb tota la dedicació del món per que els altres disfrutin menjant? Qui procuraria que a ningú li falti de res i que tot funcioni com ha de funcionar? Aquests últims són els que tenen tot el mèrit i els que es mereixen tots els reconeixements dels èxits dels dinars familiars. Són els que es queden drets quan no hi ha lloc, els que no mengen pernil perquè n’hi ha poc, els que s’aixequen per anar a buscar més pa o la sal a la cuina, els que recullen els plats. Els que miren amb ràbia i resignació als que només procuren per a ells, sabent que ells estant tenint una bona actitud i que el comportament dels altres és reprovable, però amb unes ganes tremendes de dir-los: aneu a la Merda!

És clar que aquesta classificació és molt general, que admet matisos. Però a grans trets, crec que és el que ens podem trobar en una reunió familiar i alhora extrapolar-ho a la vida quotidiana: els que trepitgen i els que s’aparten per deixar passar.

Anuncis

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: