jump to navigation

Una de política 20 Març 2008

Posted by Xavi in Actualitat.
trackback

To Marta.

Aquest matí he rebut una trucada interessant, potser inquietant. Un vilanoví que treballa per les altes esferes de l’executiva nacional d’ERC (jo encara no li he canviat el nom), volia saber el meu parer polític. M’ha estranyat. No sabia que la meva modesta opinió podia interessar a un personatge tan important, referent personal pel que fa a la opinió política.

Potser el que més m’ha estranyat és la manera com ha començat la conversa. No sé si faig bé d’escriure això, potser no, però haig de ser fidel als meus principis. Com deia, la conversa ha començat amb una pregunta sospitosa. El meu interlocutor volia saber en quin punt estava la meva militància, és a dir, volia saber fins a quin punt militava activament o estava vinculat a un grup determinat. Li he respost la veritat. Ara mateix estic molt desconnectat del partit.

A partir d’aquí, han començat les explicacions i el motiu de la trucada. Volia saber,  sondejant alguns militants, com estava la temperatura ambient abans del congrés nacional. M’ha exposat que la direcció del partit estava plantejant-se solucionar el problema de lideratge proposant que en Carod continuï fent de president i de líder ideològic mentre que en Puigcercós seria el líder polític del partit com a secretari general. Com tothom sap, per a l’únic que serveix la bicefàlia és per tenir el doble de maldecaps. Finalment m’ha preguntat què en pensava de tot plegat.

I és clar, jo li he hagut de dir la veritat. Li he dit que no creia que tenir dos líders fos gens positiu, sinó al contrari. Que aquest pas no soluciona el problema de fons, que és un altre, i això només és tirar-hi sorra al damunt. Que el que necessita esquerra és un canvi radical, un daltabaix, cremar les naus per no tornar enrere. I això no nomès suposa un canvi de persones al capdavant del partit, siguin Carod, Puigcercós, Bertran o Carretero.

Jo modestament, crec que el que el partit al qual encara milito necessita és molt més que un canvi de cares. Necessita un plantejament ferm d’objectius i de metodologia. Si volem la independència de Catalunya, fem-ho. No serveix de res voler la independència i alhora col·laborar amb la “governabilitat” de l’Estat espanyol, aprovant pressupostos que suposen un greuge claríssim (per no dir directament un atracament a mà armada, sobretot armada), fent coses rares al Senat amb els socialistes i els muntabicis menjaflors d’iniciativa, i altes coses que s’han fet i que no ens han servit de res. Catalunya no té cap possibilitat al Congrés dels Diputats, perquè la representació dels partits és territorial, no proporcional. Per tant, i molt ben pensat per aquells que es vanaglorien de ser els pares de la Constitució (com si això fos una cosa bona i lloable; a mi em faria vergonya haver dut el meu país novament a la claudicació només per poder prosperar en un determinat negoci), Catalunya mai tindrà la força suficient per defensar els seus interessos per sí sola. És electoralment i matemàtica impossible. Per molt que en Tardà s’esforci a parlar en català només per emprenyar al president del Congrés (parlar en català al Congrés no té cap tipus de benefici de cap classe per als catalans), o que es demanin insistentment la publicació de les balances fiscals saben per endavant que no les publicaran mai.

En fi, que li he dit a qui m’ha trucat que no creia que aquesta proposta arribés a bon port. De fet en tenim l’exemple claríssim a Vilanova (i aquesta persona ho sap més que bé). L’any 2003 amb la crescuda espectacular d’ERC a tot Catalunya, a Vilanova no va pujar ni un sol regidor. I no només això, sinó que al 2007 n’han (noti’s la persona verbal) perdut un. I tot per no solucionar el problema de fons. Tot per no fer fora en Tomàs Àlvaro. Ara, de resultes d’aquella mitja solució adoptada, tenim un regidor i un Cap de departament que ni tan sols va a les reunions a les que el convoquen.

Espero que d’una vegada per totes, un líder ens dugui cap a la revolució. Jo en tinc moltes ganes.

Anuncis

Comentaris»

1. Oskar - 2 Abril 2008

Xavi,ERC ha esdevingut,i ja fa temps, un partit regionalista socialdemòcrata, i prou.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: