jump to navigation

La Tassa 28 Març 2008

Posted by Xavi in Reflexions.
trackback

Avui he arribat aviat a la feina. Havia de posar benzina al cotxe i he calculat que trigaria més del que he trigat. Em quedava un quart d’hora. –Prendré un cafè.– he pensat.

Granja La Tassa, dos quarts i mig de quatre de la tarda. Una dona gran darrere la barra. A l’altra banda del mostrador un noi negre (si dius “noi” no sembla tan negre) venedor de CD pirates vestit a la última moda amb roba de marca pren un refresc. No diu ni fava. Més enllà, un noi blanc (ningú ho diria) pren un “quinto” com qui toca una trompeta, literalment; Llavis apretats, estrets, colze damunt la barra, inclinació de l’ampolla: 60º. Al seu costat, un home-simi juga a la màquina. Té una cinquantena llarga. Porta els dos canells plens d’or, entre rellotges i polseres. No m’imagino quines cadenes li deuen fermar el ganyot. Home-simi que no para de fer sorolls. Parla cridant amb la dona de darrere la barra perquè la màquina escurabutxaques s’ha espatllat quan li ha tirat 20€ (20€!). Xucla un cigarret que crema una pudor gairebé tòxica fent sorollets de saliva sanglotant. Fa xarrups al tallat que crema massa i fa petar la llengua a cada glopet. Fa fàstic.

Davant meu, repenjada a la barra, una noia de 16 anys demana un café amb llet i un encenedor.

Ja m’atenen. Demano un cafè sol, si us plau. El noi negret no s’ha mogut ni un mil·límetre. L’altre noi ha deixat de bufar el seu instrument. El simi continua fent simiades a la màquina. Agafo la tassa de cafè i la porto cap a una taula. Al meu costat, tres dones i un home estan reunits. Deuen ser d’una associació, potser de veïns. Parlen en castellà sobre un estrany diari anomenat “Diario de Villanueva”. Endevino que n’hi ha un de Ribes per l’accent i pel que diu.

Em fixo en el bar. Busco algun senyal d’identitat. El noi negre no ha obert la boca. El trompetista sembla educat, amb cultura. Parla en castellà amb la dona gran de darrere la barra. El simi amb prou feines pot parlar correctament, suposo que en castellà.

Continuo buscant algun detall: un accent obert en una a perduda, potser un porró en una estanteria o una foto del Montserrat amb la Morenenta ben candent. Ni rastre. Només hi ha un cartell que anuncia “Nuestras Especialidades”. La resta, com a qualsevol lloc de la península.

Em dic a mi mateix que és hora de sortir d’Espanya i entrar a Catalunya de nou. M’aixeco de la cadira. El cafè era bo, però no me l’he acabat. Li demano a la cambrera que em cobri. – Un euro!. – em diu. No sé si en català o en castellà. I surto.

Al carrer prenc aire. L’ambient de la Granja La Tassa estava massa carregat. No sé com ho suporten. I en empassar la primera glopada d’oxigen amb carboni me n’adono. No he sortit d’Espanya. No he entrat a Catalunya. Ja hi era. Així és la nostra Catalunya.

Anuncis

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: