jump to navigation

Des de les tripes 25 Mai 2008

Posted by Xavi in General.
trackback

Són dos quarts de deu del matí d’un diumenge plujós. En tota la nit no he dormit més de 5 hores, despertant-me contínuament, fent tombs al llit, tapant-me i destapant-me nerviós com un nen que ha de marxar d’excursió al sortir el sol.

Sóc davant dels fogons i començo, emocionat, a preparar els instruments amb què faré sonar la simfonia que em proposo. Primer l’olla, després els ganivets, la cullera de pal, la taula de picar, un plat on anar deixant les restes…

Respiro fons i encenc el foc. Això ja va, ja està en marxa.

El diumenge anterior, incitat per les ganes de l’Anna de menjar cigrons després de tastar-los al Bar del Mercat en una tapa de tripa, vaig decidir que jo també ho podia fer. Havia plantejat el repte. Ara era l’hora de dur-ho a terme.

Durant tota la setmana he anat recopilant receptes, tècniques de cocció, ingredients. Cada dia, visualitzava cada pas de l’elaboració, com un director d’orquestra que sent la música abans d’interpretar-la. Han estat hores les que he dedicat a pensar i pensar com podria transformar un plat típic madrileny en una recepta casolana i de tradició catalana. Al final, el resultat batega insistentment dins del meu cap, no em cal mirar la recepta perquè sé ben bé què és el que haig de fer en cada moment.

Començo. Poso l’aigua a bullir. Hi tiro els cigrons, l’ós de pernil, la ceba i el clau, el llorer i el xoriço. Fins d’aquí a tres hores no sortiré d’aquesta cuina, així que no cal córrer, no cal tenir pressa. Netejo la tripa i el morro i em dedico al sofregit. Finalment faig la picada, barrejo els ingredients i deixo que faci xup-xup. En aquest moment, sento com tota la tensió acumulada m’abandona. Les cervicals es relaxen, els braços ja no es mouen ràpid, l’expressió de la cara m’ha canviat. Ja no hi ha volta enrere en els últims deu minuts. L’únic que es pot fer ja, com a molt, és rectificar de sal o potser tirar una mica més d’aigua al suc.

Miro el rellotge. Són dos quarts de dues. Finalment, aquest és el resultat. M’ha sortit tot des dins les tripes i, ja us ho dic ara, ha valgut molt la pena!

Anuncis

Comentaris»

1. eruma - 27 Mai 2008

No para, que si diumenge callos, que si avui tenim per sopar quiche lorraine, i ja està inventant alguna cosa pel proper cap de setmana.
Ganivets, motllos, espàtules… la cuina de casa no havia estat mai tan ben equipada.
I jo…. jo no sé amb quant kilos arribaré a l’estiu!

El chef a casa!!!
Per un mòdic preu el llogo per dinars i sopars… no defrauda…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: