jump to navigation

Es traspassa 20 Octubre 2008

Posted by Xavi in Em treu de polleguera, Reflexions.
trackback

És diumenge al matí. Esmorzem bé, amb calma, i després ens posem en marxa. Mentre l’Anna es vesteix i recull una mica, l’Eva comença a preparar el fricandó i tot el que necessitarà per fer els bombons. Jo aprofito per anar a buscar un altre dels ganivets del barça al quiosc. Quan torno, agafo l’Anna i tots dos anem al parc que hi ha prop de casa, a la Plaça de Cal Xixo.

Fins aquí, tot normal. Però quan arribem a la plaça decideixo prendre’m un tallat a la terrassa de la rostisseria “El bon tiberi” mentre fullejo el diari esportiu. Arriba una noia sudamericana i em pregunta:

– Què quires?

– Un tallat, si us plau.

-… (es queda un instant dubtant), un momento.- S’en va cap a on era l’amo i sento que li diu: -“oye! ese chico me ha pedido un “tallá“. En aquest moment, emprenyat, m’agafen unes ganes terribles d’aixecar-me i marxar

– Ponle un cortado – li diu l’altre.

La noia dubta un minut i decideix acostar-se un altre cop a la meva taula.

– Me has pedido un cortado, no?

Això era el que estava esperant. Si m’hagués portat directament el tallat, ja el tindria servit damunt la taula i no podria reclamar res, però ara és la meva.

– No m’has entès, oi? – li pregunto. No em contesta. – Sí, te he pedido un cortado, pero no me has entendido, verdad? – Ella fa que si amb el cap. – Pues no hace falta que me lo traigas, ya no lo quiero!

D’aquesta manera, em vaig aixecar i vaig marxar cap a la zona de joc infantil.

Indignat, vaig reflexionar sobre el que havia passat. I em preguntava com és que algú pot contractar a una persona per atendre al públic que no entengui el català??? i després encara em venien a la ment agreujants com ara:

  1. Aquesta noia és sudamericana i no ha arribat aquí sense entendre cap dels idiomes que es parlen, sinó que només se li demana l’esforç d’entendre’n un!
  2. Segurament, aquest malparit li deu pagar una misèria que ella ha acceptat.
  3. com és que qualsevol persona pot ocupar un lloc de treball sense estar-ne qualificat? Algú hi hauria de posar-hi remei.
  4. I últim. Si el que jo he fet, ho féssim tots el catalans a Catalunya, un altre oratge tindriem.

Al final, una mica més calmat m’havia adonat que tot, com la majoria de vegades, és qüestió de diners. Aquesta situació és culpa del sistema econòmic en què vivim, on és preferible fotre’s la llengua al cul per guanyar diners per tenir un nivell de vida que afavoreixi econòmicament a uns quants avars que només s’interessen per ells mateixos.

I seguint el mateix fil, em planteijo una cosa: Si els catalanoparlants deixessim d’anar a bars on només ens atenguin en castellà, a comprar a supermercats on ningú parla català, etc, aquests es veurien obligats a atendre les nostres exigències, ni que sigui només per qüestions de calers.

A quarts d’una, de camí cap a comprar el pa, passo per davant de la porta de la rostisseria i veig que hi ha un cartell que resa “Se Traspasa“. Me n’alegro!

Advertisements

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: