jump to navigation

13 desembre 15 Desembre 2009

Posted by Xavi in General.
trackback

Assegut a la vora del cor, apago els ulls i miro dins meu. Hi veig un saló ple de llum, daurat i vermell. Hi veig expectació, hi veig emocions i sentiments. Miro una mica enllà i em trobo la cara emocionada de l’Eva. Ha plorat. Continuo resseguint les cares que em miren i hi trobo uns ulls que conec, que també ploren. Li envio un petó a una bona amiga que no pot contenir unes poques gotes d’emoció.

Obro els ulls i em trobo assegut a la vora del meu cor, mirant endins, recordant moments. Sóc davant de molta gent, i envoltat de gent, bona gent.

Des de la tribuna veig a milers i milers de persones que posen una mica d’esperança dins caixes de somnis. Gent gran i petita, gent que ha patit molt i gent que no vol viure amb el cap cot. Tots desfilen per la meva memòria, ara plujosa i freda.

Puc sentir de nou l’abraçada d’un nou amic, d’una nova amiga, de persones retrobades. Ho sento en la meva pell, vestida amb roba gruixuda feta amb hores i hores de feina, teixida amb il·lusió i constància.

Aquestes són les coses que m’emporto. Només hi deixo l’aprenentatge que no tothom es mereix el que és.

Advertisements

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: