jump to navigation

Carnaval 23 febrer 2012

Posted by Xavi in General.
1 comment so far

No recordo quan va ser l’última vegada que m’ho he passat tant bé per carnaval.

Gràcies, Gitana meva!

De Carnaval 2012
Anuncis

Vienes rebones 30 Novembre 2011

Posted by Xavi in General.
add a comment

Una fervent col·laboradora d’aquest senzill bloc ha fet una aportació deliciosa i molt interessant. Us poso aquí l’enllaç a la recepta de les Vienes Farcides, que també trobareu al seu lloc corresponent.

Moltíssimes gràcies Sra. Nativitat. És sempre un plaer compartir qualsevol cosa amb una persona tan admirablement entregada als plaers, sobretot als culinaris. Sàpiga que, a partir d’aquest moment, aquest serà també un espai comú.

I com sempre, resto a la seva disposició per a poder complaure-la.

Bruixes! 20 Setembre 2011

Posted by Xavi in General.
1 comment so far

M’agrada recordar. Per això avui he menjat un altre cop una bona amanida que em porta records inesborrables. Cada dia que passa els tinc més i més gravats al cor. Així, si mai perdo el cap, aquests no els perdré mai.

Per cert, creieu en bruixes? Jo sí. Si no, mireu que m’ha passat aquesta tarda. Anava passejant tant tranquil per la vora del mar quan de cop he notat alguna cosa. Ha estat com un alè en el meu coll, com si una presència es posés al meu costat, de sobte. Una sensació agradable, com si algun esperit em volgués fer volar. Així que he agafat el mòbil i m’he fet una foto. Sabeu que ha sortit? Això. Ho podeu explicar?


Amanida tèbia, pasta, xató, suquet, tastets de mil gustos…. 19 Setembre 2011

Posted by Xavi in General.
1 comment so far

Per una dona així em faria sa majestat dels fogons!

No hi ha absolutament res millor en el món que compartir la taula de treball de la cuina amb la dona que més estimes al món. I, mentre acaba la picada, o talla julivert, o amassa pasta fresca, o trosseja l’enciam, o fa qualsevol altra cosa amb les mans, concentrada i absorta en els seu món de pensaments i sentiments, poder mirar-la als ulls, acostar-s’hi amb suavitat i fer-li un petó als llavis.

No hi ha res semblant, res comparable,

T’ESCRIC

FENILETILAMINA 28 Agost 2011

Posted by Xavi in General.
2 comments

” Hi ha dues coses que l’home no pot amagar: que està borratxo i que està enamorat”

Antífanes (388-311 a.C.)

Si el meu hipotàlem no deixa d’enviar ordres a les glandules suprarrenals per produir adrenalina i noradrenalina, el meu cor no ho resistirà.

No, no estic borratxo.

13 desembre 15 Desembre 2009

Posted by Xavi in General.
add a comment

Assegut a la vora del cor, apago els ulls i miro dins meu. Hi veig un saló ple de llum, daurat i vermell. Hi veig expectació, hi veig emocions i sentiments. Miro una mica enllà i em trobo la cara emocionada de l’Eva. Ha plorat. Continuo resseguint les cares que em miren i hi trobo uns ulls que conec, que també ploren. Li envio un petó a una bona amiga que no pot contenir unes poques gotes d’emoció.

Obro els ulls i em trobo assegut a la vora del meu cor, mirant endins, recordant moments. Sóc davant de molta gent, i envoltat de gent, bona gent.

Des de la tribuna veig a milers i milers de persones que posen una mica d’esperança dins caixes de somnis. Gent gran i petita, gent que ha patit molt i gent que no vol viure amb el cap cot. Tots desfilen per la meva memòria, ara plujosa i freda.

Puc sentir de nou l’abraçada d’un nou amic, d’una nova amiga, de persones retrobades. Ho sento en la meva pell, vestida amb roba gruixuda feta amb hores i hores de feina, teixida amb il·lusió i constància.

Aquestes són les coses que m’emporto. Només hi deixo l’aprenentatge que no tothom es mereix el que és.

Lliçons plenàries 15 Setembre 2009

Posted by Xavi in General.
add a comment

Aquest dilluns, al ple de l’Ajuntament de Vilanova s’han pogut seguir algunes lliçons magistrals. (més…)

Fastigosos 14 Juliol 2009

Posted by Xavi in General.
2 comments

Estic a punt de vomitar! Amb “Los Deportes” de Quatro. Reportatges i més reportatges de l’equip que no es pot anomenar.
Que si “Cómo és el refugio galáctico en Dublin?” “Què hace un galáctico cuando está concentrado?“, “Què guapos i que elegantes los jugadores en esta sesión fotográfica”

La cirereta, el primer pla en la introducció del reportatge de l’últim “encierro” de San Fermín, d’un corredor amb la samarreta blanca, que si el número, que si el nom, que si una carrera perfecta, que si un bon corredor, que si la samarreta blanca als “encierros”. És realment impressionant. El millor és que al costat del retardat que anava davant del toro també n’hi havia amb samarretes d’altres equips de futbol. Però és clar, no són de la capital d’Espanya.

És realment una vergonya escoltar al tal Manolo Lamas i companyia. Son molt i molt fastigosos.